Els nostres avis van ser uns pioners en això del negoci turístic al nostre país. Sense gaires coneixements de llengües estrangeres i finances van aconseguir iniciar una indústria emergent centrada a fer feliços a milions d’europeus durant les seves vacances. Els de la meva generació som els hereus d’aquest llegat que arriba als nostres dies enfilat al capdamunt de l’economia catalana com un dels sectors més consolidats, resistent a la crisi i amb una potent projecció de futur.
Però els nostres avis van tenir vents favorables en aquest negoci. Molts van aprendre bé l’ofici però pocs van tenir la necessitat d’estudiar bé els mercats, fer campanyes per posicionar-s’hi davant la competència o impulsar la recerca en turisme. Eren altres èpoques i es vivia en un mercat d’oferta que no estimulava a anar més enllà. Fet i fet, el negoci rutllava i era qüestió de dispensar les millors atencions als nostres clients-visitants.
Avui, per ser competitiu en aquest sector es requereix de molta i bona informació. I en això el llegat és una mica més pobre que en d’altres sectors econòmics com l’industrial, el del gran consum o fins i tot l’agrícola. Certament els darrers anys s’han desenvolupat un major nombre de programes d’estadística per conèixer els hàbits del client (més enllà de l’ull savi que ha atès a la clientela al mostrador durant molts anys, que també) però en cap cas aquesta informació ha arribat als nivells territorials més locals, als espais on turista, resident i empleat conviuen i lloc on es consumeix l’experiència turística, tan en boca de tots. Són sistemes de coneixement pensats des de dalt, des d’estructures organitzatives molt allunyades de la gestió diària i directa del turisme, i que no permeten la desagregació de la informació ni la disponibilitat de dades a una escala de detall òptima per a que els gestors locals —públics i privats— en puguin fer ús tot afinant les seves decisions i millorant la seva competitivitat.
I d’aquí la importància de les TIC per capgirar el sistema d’informació de les destinacions turístiques més locals. Cada cop més, els batecs del turista que interactua online són els mateixos del turista global. Enmig d’un extraordinari procés de simbiosi turística, els que avui gestionem la informació per planificar les nostres destinacions; Internet, les xarxes socials i pròpiament la tecnologia ens permet arribar a escenaris d’informació mai aconseguits fins ara (el boca- orella, ara també queda documentat) que permeten analitzar i pronosticar amb més detall l’activitat a una escala territorial més detallada i més propera al lloc de consum turístic.
De fet el repte actual és aprendre a separar el gra de la palla; el de saber processar la informació vàlida que ens ajudi a seguir millorant, del soroll de la gran massa de dades.
Big Data, Business Intelligence, Analytics i d’altres neologismes comencen a formar part del nostre vocabulari turístic al costat d’altres paraules heretades dels nostres avis i pares com el del somriure i el bon tracte als forasters.
Damià Serrano Miracle
Responsable de LABturisme de la Diputació de Barcelona
