Un pla turístic diferent per tancar l’any, proposta de Costa Rica
Costa Rica proposa un Cap d’Any diferent amb la cultura indígena dels Borucas i la seva festa de “Los Diablitos”.
Els Borucas són un poble indígena del sud-est de Costa Rica. Concretament està assentat a la província de Puntarenas, a la costa Pacífica del país. Els avantpassats dels actuals Borucas van governar la major part de la península d’Osa.
Es tracta d’un poble que lluita per preservar la seva pròpia cultura i, sobretot, la seva llengua, que actualment només la parlen un petit grup d’ancians.
És un poble que viu d’una agricultura d’autoabastiment, però llur economia actualment es basa en el turisme etnogràfic i en la venda de productes artesanals, principalment teixits, tambors i màscares. Precisament les màscares tallades en fusta i pintades a mà són molt importants en la cerimònia anyal del “Juego de los Diablitos”, que es celebra cada cap d’any i constitueixen un veritable orgull del poble Boruca.
La festa de “Los Diablitos”, del 31 de desembre al 2 de gener
Aquesta celebracio és l’aspecte més destacat de la identitat i la cultura indígena Boruca. Té el seu origen en l’època colonial i en realitat és una espectacular processó que dura tres dies i tres nits, del 31 de desembre al 2 de gener.
El joc narra el drama d’un episodi històric: la lluita entre l’invasor espanyol i la comunitat indígena, simbolitzant així l’esforç d’aquestes comunitats en defensar i preservar llurs tradicions, creences i idioma.
Hi ha dos personatges principals, “el toro”, que representa a l’espanyol, i “los Diablitos”, que són els indígenes, existint entre aquests una jerarquia: els “Diablillos mayores” vetllen per a que es compleixin les regles. La sencillesa dels vestits (un sac en forma de bata) contrasta amb les acolorides màscares. La festa es composa de deu parts: el Naixement dels “Diablitos”; l’Aparició del “toro”; la Lluita (que dura els tres dies); la “Tumbazón” (els “Diablitos” són vençuts); la Fugida del “toro”; la Tornada a la vida dels “Diablitos”; la Recerca del “toro”; la Troballa; la Cremor o mort del “toro” i el Repartiment de la carn.
L’ambient és sempre molt festiu i no hi falta el menjar, centrat en el porc, tamales (massa de blat de moro farcida de carns, vegetals, fruites, salses…) i la beguda tradicional, la “chicha”, fermentada de blat de moro que es considerava sagrada.
