Sobreoferta i obsolescència, problemes estructurals del sector turístic espanyol
El Govern de l’Estat ha presentat una diagnosi del sector turístic en la qual deixa entreveure les deficiències del turisme a Espanya. Detalla com a problemes estructurals del sector la sobreoferta, l’obsolescència de la planta hotelera i una baixa productivitat que s’ha vist agreujada per la crisi.
Per al Ministeri de Turisme “hi ha un canvi de paradigma radical, que està afectant profundament al nostre model de negoci de turisme vacacional” i que suposa “greus dificultats per competir amb les noves destinacions”.
En la seva anàlisi, el Govern contraposa la realitat d’un teixit empresarial turístic molt atomitzat i conformat fonamentalment per pimes enfront d’una demanda exterior que està en mans d’uns pocs grups turístics. La concentració de la turoperació europea ha arribat a ser un duopoli que concentra el poder de compra en pocs actors de tal manera que la capacitat negociadora dels proveïdors i els marges d’explotació s’han ressentit. A més, afegeix que la demanda està altament concentrada ja que més del 80% dels turistes són de països europeus.
Altres exemples de les debilitats serien per al Ministeri la forta estacionalitat del turisme i la dependència de l’arribada per via aèria. La distància amb els principals mercats emissors és una qüestió crítica per al sector. Tres de cada quatre turistes arriba amb avió. Aquesta dependència de la via aèria pot ser una amenaça de futur.
Amb tot, el Govern afirma que “Espanya és líder mundial en turisme: és el segon país en ingressos per turisme internacional del món i el quart en nombre de turistes internacionals”. I afegeix: “L’activitat turística és clau per a l’economia del nostre país ja que suposa més d’un 10,2% del PIB, aporta un 11,39% de l’ocupació i apaivaga el desequilibri de la nostra balança comercial”.
Per al Govern el turisme és un sector estratègic de l’economia que “ha d’actuar com a palanca per impulsar un canvi d’escenari que ens situï en la senda del creixement i la generació d’ocupació”.
