El sector de les companyies aèries lowcost està entrant en una fase desconeguda. La reina del baix cost, Ryanair, ha admès que perdrà viatgers aquest any. La fórmula, que tan bons resultats va donar a l’aerolínia irlandesa, sembla que no funciona. La seva competidora a Espanya, Vueling, aposta per un nou estil: més rutes, nous serveis i campanya d’imatge.
Ryanair va néixer amb la idea de vendre bitllets a preus atractius gràcies a una fórmula basada en 3 idees: l’ajust de costos operatius i el cobrament de recàrrecs a compte del sofert client, la subvenció de les administracions públiques regionals i la utilització d’aeroports secundaris. La fórmula ha estat un èxit durant molts anys però a finals de 2013 els resultats de la irlandesa van començar a caure. Es van encendre les llums d’alarma. Els seus clients disminuïen i sembla que escollien ofertes de la competència.
Michael O’Leary va donar un cop de timó i va iniciar alguns canvis d’imatge. Enrere van quedar les idees estrafolàries de cobrar per utilitzar el lavabo o de volar dempeus en trajectes curts per optimitzar l’espai. “Trigarem una setmana” a aplicar els seients verticals si l’autoritat aeronàutica dictamina que és segur, afirmava O’Leary en 2012. Ara realitzen una campanya en la qual anuncien que els passatgers podran embarcar amb dos equipatges de mà de forma gratuïta.
Sobre mantenir-se a base de subvencions públiques sembla un camí ja esgotat. La Comissió Europea està analitzant les ajudes públiques que ha rebut la companyia. Algunes aerolínies ho han denunciat per competència deslleial i després de mirar cap a una altra banda durant algun temps les autoritats comunitàries s’han vist obligades a actuar. Catalunya és un dels casos d’investigació. Els acords entre administracions i Ryanair podrien comportar una sanció, la devolució de les ajudes i una possible compensació econòmica. El que sí sembla més probable és que es talli definitivament aquesta línia de la subvenció.
I pel que fa a l’estratègia de l’aeroport secundari, la irlandesa encara la manté, tot i que amb matisos. L’aeroport de Madrid-Barajas i Barcelona-El Prat són un exemple. Ryanair ha traslladat bona part de la seva operativa de vols des de Girona a Barcelona. Els nombres de l’aeroport de la Costa Brava s’han ressentit notablement des que la companyia opera també al Prat per fer front a la competència de Vueling.
I Vueling
La companyia Vueling ha sabut jugar les seves cartes en el puzle aeronàutic. Els números són positius. Anuncia constantment increment de connexions i capacitat de seients. El seu responsable executiu, Álex Cruz, diu que la Terminal 1 de Barcelona se’ls queda petita si continuen el seu creixement. Les dades de Vueling en el primer trimestre de l’any ja apunta a un lideratge en els aeroports d’AENA quant a nombre de passatgers moguts a Espanya.
La seva política de preus és equiparable a les de baix cost. La connexió punt a punt amb la híperutilització de les aeronaus li permet optimitzar costos. També els seus clients pateixen els retards provocats per aquesta política però Vueling ho compensa oferint una imatge més amigable.
A Barcelona ha esdevingut en l’aerolínia de bandera malgrat pertànyer a l’holding IAG al costat de British Airways i Iberia. Vueling ja no tene res de catalana ni espanyola però ven bé la seva imatge de companyia barcelonina, moderna i innovadora. Acaba d’anunciar que implantarà wifi d’alta velocitat per satèl•lit als avions. Començaran l’experiència amb quatre A320 i asseguren que la velocitat de navegació serà semblant a l’ADSL de casa.
