Reptes del turisme rural
“Quan menys ho esperem, la vida ens col • loca davant un desafiament que posa a prova el nostre coratge i la nostra voluntat de canvi”. Amb aquesta frase de Pablo Coelho es resumeix la meva visió de com hauria d’afrontar el seu futur el sector del turisme rural. La meva humil opinió es basa en dos anys i mig d’intens treball a Escapadarural.com, el portal que reuneix la major oferta del mercat a nivell nacional (un 80% del total). Se que hi ha qui porta molt més temps en aquest món i té molta més experiència, persones que han vist néixer el fenomen del turisme rural i altres que s’han incorporat en temps difícils. Gràcies a haver conegut a moltes d’elles i a la seva generositat a compartir amb mi les seves opinions, intento treure sempre les meves pròpies conclusions sobre el que està passant i quins són aquests reptes que hauríem d’afrontar.
Per començar, sóc conscient que els discursos que últimament escoltem i fem servir s’assemblen, ja que són molts els agents del sector que coincideixen a assenyalar certs mals endèmiques encara pendents de superar. No obstant això, no per repetir que cal professionalitat i adaptació als nous temps aconseguirem que els empresaris i negocis del sector es transformin d’un dia per l’altre. Per a això cal, com diu Coelho, coratge i voluntat de canvi.
Sens dubte, la manca de professionalitat és la mare de tots els problemes. Per què? Perquè sense una gestió professional cap tipus de negoci pot competir i ser rendible. El fet que la majoria de propietaris de cases rurals tinguin en elles una font addicional d’ingressos a què es dediquen només de manera parcial no és excusa per deixar d’aplicar certs criteris de gestió. Actualment l’INE registra 14.147 allotjaments i com ja no ens trobem en un mercat d’oferta, on el client ve sol, cal anar a buscar-lo i tenir clara quina és la proposta de valor que el meu establiment presenta enfront de la resta. Per tant, ja no és suficient amb vendre llits perquè, com deia Jimmy Pons fa poc en un article, el turisme rural és un cavall guanyador si capta que allò seu és vendre emocions. A més, si tenim clar quina experiència volem proposar i com presentar-nos al mercat de manera coherent (des de la decoració dels espais, disseny de la web, passant per l’atenció al client i la política de preus) cal definir una estratègia de promoció per captar clients. I aquí també és important tenir en compte que no em serveix qualsevol client encara que, per descomptat, no tanqui les portes a ningú. La raó és evident: si la meva oferta és singular el meu hoste també ho és i respondrà a un perfil que he de conèixer, trobar i conquerir. Per exemple, la cadena hotelera Axel Hotels està orientada al públic gai, però amb una filosofia heterofriendly, de manera que aposten per un nínxol de mercat concret sense perdre l’oportunitat d’allotjar un altre tipus de clients.
Arribem així al segon macro-repte a resoldre en el sector. I és que un cop sabem qui som i a qui ens dirigim, pujar al tren de les noves tecnologies ja no és una opció sinó una necessitat. El turisme rural encara conserva aquest toc personal de la trucada telefònica o el correu electrònic per tancar les reserves, però el seu consumidor necessita trobar tota la informació online. Així ho mostren els resultats de l‘Observatori del Turisme Rural, on el 94,7% dels més de 10.000 enquestats assenyala Internet com a font de consulta principal. Per això, el desconeixement del funcionament dels cercadors, les xarxes socials, els portals i altres intermediaris és un luxe que cap empresari es pot permetre. D’aquí que l’elecció dels canals més apropiats per aconseguir reserves ha de ser fruit d’un coneixement clar de com funciona cada un d’ells, què em pot aportar i com puc mesurar el retorn de les meves inversions en temps i diners. La formació, promoguda per entitats públiques o privades, és imprescindible perquè el sector avanci en aquest sentit i a EscapadaRural.com aportem el nostre granet de sorra amb els tallers gratuïts que impartim des de fa dos anys per tot Espanya. Però també vull assenyalar que la responsabilitat final de l’empresari i la seva voluntat autodidacta és imprescindible per arribar als nivells que exigeix el mercat turístic. Cal tenir sempre present que la persona que consumeix turisme rural és la mateixa acostumada a buscar, trobar i reservar en línia i a qualsevol hora com en qualsevol altre tipus de servei turístic.
Dit això podria entrar en molts més aspectes sobre quines altres assignatures pendents queden per resoldre, però més que eternitzar-me amb els detalls el meu objectiu és remarcar cap a on haurien apuntar els esforços. En definitiva, aquest és el resum de l’esperit que ens ha animat a organitzar una trobada que estimuli el sector i que es materialitzarà els dies 27 i 28 de maig a la celebració del Congrés Europeu de Turisme Rural COETUR. Esperem que hi coincideixin molts dels protagonistes d’aquest futur, tan complex com prometedor, que està ara a les nostres mans.
Ana Alonso
Directora de Comunicació de EscapadaRural.com
