OPINIÓ: Què se n’ha fet de l’Agència Catalana de Turisme?

Ara fa dos anys, el novembre de 2007, el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei de creació d’un nou organisme públic-privat per a la promoció turística: l’Agència Catalana de Turisme. Passat aquest temps, l’ens, que encara no existeix, està aixecant veus crítiques al sector des de tots els àmbits.

L’Agència Catalana (ACT) és un projecte pendent, d’aquells que el temps ha anat modulant i madurant fins a tal punt que l’avorriment i les poques ganes de tirar-ho endavant sembla que l’acabaran podrint. Representants de diferents àmbits del turisme (hostaleria, agències de viatges, petites i mitjanes empreses), el Consell de Treball, Econòmic i Social (CTES) o els partits polítics de l’oposició, que en un primer moment van donar-hi suport a la llei de l’agència (CiU i PP) han manifestat darrerament les seves crítiques.

Entre els representants del sector destaca el president de la Federació d’Hostaleria de Girona, Antoni Escudero, qui obertament critica el paper que ha de tenir aquest organisme que serà substitut de l’actual Consorci de Turisme de Catalunya. Escudero dispara alt i qüestiona el fet que l’administració faci pagar a les empreses per fer promoció: “el sector ja paga els seus impostos, que l’administració faci la promoció institucional”, declara.

Les agències de viatges, especialment ACAV, sempre ha estat vigilant al desenvolupament d’aquest organisme. El fet que aquesta Agència Catalana pugui comercialitzar productes i serveis els ha posat en alerta en el que consideren una competència deslleial per part de l’administració. ACAV i UCAVE van decidir treballar conjuntament per vetllar pels seus interessos respecte a l’ACT. El president d’UCAVE, Rafa Serra, va suavitzar la postura de la seva associació respecte aquest projecte d’organisme durant la seva intervenció al programa de televisió “El debat de Comunicatur”. En tractar-se d’una associació especialitzada en l’emissor, els efectes de l’ACT serien menors i bona part de les esmenes que han presentat a la Generalitat han estat acceptades.

En una línia crítica també s’ha manifestat Jaume Marimón, reconegut empresari de la demarcació de Lleida i president de la secció de turisme de la patronal de les petites i mitjanes empreses catalanes –PIMEC Turisme- en declaracions al periodista Xavier Canalis d’Hosteltur: “les pimes no estarem representades en la futura Agència Catalana de Turisme”. El fet que la representació de l’empresariat es vehiculi per la via de les Cambres de Comerç “significa que les pimes perdrem influència“.

També s’ha manifestat en línia similar el CTES, Consell de Treball, Econòmic i Social, en els diferents dictàmens que ha realitzat, tant sobre la Llei de creació de l’Agència Catalana de Turisme com del reglament o estatuts que desenvolupen la Llei. L’últim a sumar-se en aquests posicionaments, tot jus fa una setmana, va ser el president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet, qui va transmetre la seva preocupació pel paper que les diverses zones turístiques de Catalunya tindran en l’Agència Catalana de Turisme.

El consens polític també trencat

En el capítol polític el debat també ha estat mogut. Un dels fets més significatius i positius del projecte d’ACT va ser la unanimitat en l’aprovació de la Llei. El retard de la conselleria d’Innovació, Universitats i Empresa, que dirigeix Josep Huguet, en tramitar un reglament que permeti posar en marxa l’organisme ha estat criticat al Parlament. Els diputats del PP, Rafel Luna, i de CiU, Xavier Crespo, han interpel•lat en diferents ocasions Huguet sobre aquest retard i sobre les funcions que tindrà l’organisme. El malestar del sector ha arribat als partits que també comencen a qüestionar, la per ara, No ACT.

I com ha pogut retardar-se tant? I com ha pogut girar-se en contra el propi sector en aquest temps? Els que ens dediquem a la informació turística en sentim a parlar d’aquesta agència des de fa dues legislatures –des de temps d’Isabel Galobardes, directora general de Turisme- i ara estem a menys de 12 mesos de tancar-ne una altre, de legislatura. L’aprovació d’una llei i un reglament no pot trigar tant. Hi ha preguntes que necessiten una resposta per part dels responsables polítics. Si no, semblaria que els gestors públics o no són capaços de fer bé la feina o utilitzen el seu poder per dilatar les coses i jugar amb els tempos, com aquells batlles aficionats a acumular les inauguracions per abans de les eleccions.

Això, sí, en aquests anys, amb la No ACT, el sector les ha vist de tots els colors: temporades rècord de turisme, crisi econòmica amb efectes clars sobre el sector i algun brot verd o llum a final del túnel. Tot un cicle econòmic complert sense que l’Administració hagi pogut aprovar un projecte com aquest. Quan l’aprovin, potser haurem fet tard. ¿Parlem ara de desafecció?/ per Enric Domingo edomingo@comunicatur.info