Quan han deixat els turistes de ser persones?
L’autora de l’article reflexiona sobre com darrere els números i les estadístiques turístiques s’hi troben històries personals i professionals sovint anònimes que demostren com el turisme ha millorat les nostres vides, el nostre futur i el de la nostra comunitat. Només cal aturar-se per poder-les compartir i d’aquesta manera recordar quins van ser els nostres inicis i motivacions.
Mil milions de turistes internacionals han viatjat pel món aquest any. Cada dia gairebé tres milions de persones arrosseguen les seves maletes i els seus somnis per visitar un altre lloc per primer cop o per repetir una visita que els hi ha aportat bons records. Però no tot són estadístiques. Darrere d’aquests i d’altres números que no ens cansem de memoritzar i repetir hi ha centenars de milers de viatgers i treballadors del turisme, persones en definitiva amb històries, vides i somnis ben diferents.
L’Organització Mundial del Turisme (UNWTO) acaba d’editar el llibre “Tourism Stories. How tourism enriched my life”. Es tracta d’una publicació en què a partir de diverses històries quotidianes i narrades en primera persona, ens apropa a conèixer els protagonistes i a compartir amb ells com el turisme ha canviat les seves vides, ha millorat el seu futur i el de les seves comunitats.
Em dic Cristina i aquesta és la meva història… Amb aquestes senzilles paraules es van presentant un a un tots els protagonistes. N’hi ha des de la senyora que s’ha obert un futur diferent com a dona i ven cremes fetes tradicionalment a les turistes, fins la mare feliç de veure com la seva filla un cop formada turísticament ha tornat a casa per dirigir el negoci (ara familiar), passant pel senyor que ha après a fer submarinisme per poder mostrar i compartir amb els turistes els tresors que hi ha sota el mar.
Alguns dels comentaris que es poden llegir són: “El nostre repte és fer feliç a la gent. Tornaran i proporcionaran més feina i oportunitats.” “El turisme m’ha donat l’oportunitat de créixer, no només com a ésser humà, sinó com a professional.” “He après a viure amb altra gent, a tenir les meves opinions i a respectar les de la resta.” “Valorar la nostra identitat i preservar les tradicions.” “Preservar el medi ambient no només és bo per al turisme, sinó que també crea llocs de treball.” “Anar de vacances pot impactar en d’altres parts de la teva vida.”
Llegir totes aquestes històries i reflexions m’ha fet pensar com sovint quan comencem una feina que ens agrada estem motivats, però després el dia a dia, la repetició, les presses, els objectius econòmics… fan que perdem de vista que quan treballem en turisme estem en el sector serveis i que es tracta de serveis a les persones. Quant de temps haurà estat estalviant i somniant amb el viatge aquesta persona que entra a la nostra Oficina d’Informació a demanar un mapa i activitats a fer a la destinació? On haurà sentit per primer cop parlar de nosaltres? Què n’espera de la seva estada? Qui és i quines experiències voldrà compartir?
Crec que endinsats sovint en les dades i en projectes per atreure més i més turistes a la nostra destinació i que els que vinguin gastin més diners, hem perdut una mica de vista els inicis del turisme en què tothom feia d’amfitrió. Ara hem d’assistir a formacions i programes per tal que ens ho recordin. Sembla que queda lluny allò de que el principal objectiu era fer feliços als turistes, parlar amb ells, compartir les seves històries i la nostra, detenir-nos en el nostre trajecte si feia falta i mostrar-los-hi aquell racó del poble, animar-los a tastar algun dels nostres plats típics, etc.
Parlem de Turisme Responsable, d’Smart Cities i Smart Destinations, de Qualitat i d’Excel•lència, d’oferta i de demanda, de fidelització i fins i tot de manca de formació en el sector. Quan hem canviat? En quin moment hem deixat de parlar de persones i els hem agrupat sota el nom de Turistes?
Entenc que moltes de les històries que recull la publicació de l’UNWTO ens resulten llunyanes perquè són situacions que per sort ja s’han superat, tot i que potser algunes no fa pas tant de temps. Però el que no hem superat els que tenim la sort de dedicar-nos al turisme és el fet d’aturar-nos a pensar com aquest ha millorat la nostra vida, com ha millorat el nostre futur i el de la nostra comunitat.
“Feu que aquestes històries continuïn i inspirin els nostres esforços”, ens demana el Secretari General de l’UNWTO, Taleb Rifai. Sens cap mena de dubte el turisme ha millorat la meva vida. I la teva?
Ana Cris Gilaberte
Periodista i professional del turisme
anacrisgf@yahoo.com