Ombres de la privatització aeroportuària
Una opinió sobre el procés de privatització i gestió autònoma dels aeroports de Barcelona i Madrid.
AENA ha començat el procés de privatització dels aeroports de Madrid i Barcelona. El govern central, amb la caixa buida i la pressió de la Comissió Europea i els mercats internacionals, s’afanya a vendre les joies de la corona. A mitjans de juny, AENA haurà venut els dos puntals més importants de la seva xarxa i l’estat rebrà 4.300 milions d’euros per l’operació i un cànon anual del 20% de la facturació.
El procés de gestió autònoma d’aquestes infrastructures arriba tard però encara així ha de ser benvingut. La globalització econòmica i l’extensió universal del turisme no és poden entendre sense el boom dels transport aeri. La major oferta de rutes, la competència entre els aeroports i els nous paradigmes de gestió de les companyies aèries han abaratit els costos del transport. Val a dir que una de les clau de l’èxit en una economia globalitzada és la hiperconnectivitat de les regions econòmiques i, en aquest àmbit, l’aèria és essencial. Un aeroport competitiu, que esdevingui un hub, que enllaci amb les regions econòmiques del món, ofereix més i millors oportunitats a la nostra economia i a la nostra indústria turística.
Aquesta privatització no és la fórmula de gestió autònoma que es venia reclamant des de Catalunya. Des de la societat civil i les forces polítiques es reclamava una gestió mixta en quina la Generalitat tingués un paper determinant i els sectors econòmics del país hi participessin. La composició i la feina del Comitè de Desenvolupament de Noves Rutes Aéries (CDRA) apuntava sobre com hauria de ser la col•laboració público-privada en una hipotètica gestió catalana dels aeroports del país.
Tot i això, la privatització del aeroport del Prat és la millor solució per al seu desenvolupament i la seva competitivitat a Europa, la Mediterrània i el món. Però la qüestió és esbrinar amb quin esperit i amb quines intencions finals és du a terme la privatització del Prat i de Barajas. Aquesta operació no sembla ser del tot honesta. Fa molt poc temps, l’estat presentava AENA com el major operador aeroportuari del món; i aquest era el primer argument que feia servir per defensar la seva negativa a transferir la gestió dels aeroports a les entitats territorials. El clam general de la societat civil catalana per assolir la gestió del Prat va ser negada i menystinguda reiteradament. Mentrestant, l’estat privilegiava l’aeroport de Madrid i AENA va ser clarament proactiva a l’hora de pressionar per a que determinades rutes arribessin a Madrid enlloc de Barcelona.
Hi ha intencions anunciades que poden resultat inquietants sobre el mantinent del control d’AENA en el aeroports privatitzats. En primer lloc mantindrà un percentatge del 10% al 20% en les societats gestores. Per altra banda, les tarifes aeroportuàries estan regulades fins el 2014, amb un augment d’aquestes de l’IPC més d’un 5% anuals – en un moment d’estancament de l’economia- que sens dubte restarà competitivitat. I finalment, i no menys important, l’estat crearà una Comissió de Regulació Econòmica Aeroportuària, que suposadament farà de mediador en les discrepàncies sorgides entre operadors i aerolínies; es a dir, tot el contrari a la lliure mercat i a la competitivitat. El mateix paper ha de tenir la Comissió del Mercat de la Telecomunicacions i l’estat espanyol té les tarifes d’internet més cares d’Europa.
Amb aquesta situació, cal plantejar-nos quin serà el paper d’AENA i de la Comissió entre la competència aèria Madrid-Barcelona. Afavoriran el lliure desenvolupament de l’oferta aeroportuària o bé amb fingida neutralitat afavoriran interessos aliens al sector? Si cal refiar-se de les seves actuacions recents, la resposta és molt clara.
Enric Domingo
Director institucional de Comunicatur