Molta reflexió i poques certeses en el Forum TurisTIC

El Forum TurisTIC tanca una exitosa desena edició destacant el turisme com a catalitzador de processos d’innovació en àmbits tecnològics que van des de les tecnologies digitals fins als impactes del canvi climàtic en el turisme. La sostenibilitat com a eix transversal ha tingut un protagonisme creixent en un Forum on es buscava una reflexió sobre els 10 anys de turisme i innovació d’aquest congrés.

Per això aquest any es va organitzar en quatre sessions o taules de reflexió, tal i com podeu recordar llegint aquest article publicat a Comunicatur o el programa del Forum, on teniu tots els experts que van intervenir.

En la primera sessió, que es preguntava si estàvem preparats per oferir un turisme sostenible al món, es van destacar aquests punts:
• Manquen instruments i conscienciació per afrontar el canvi climàtic.

• Hem de definir la sostenibilitat, perquè es veu de forma diferent segons les cultures.
  • Sovint equiparem la sostenibilitat a medi ambient.
  • Estem preparats en quan a innovació, però potser no tant en quant a mentalitat.
• També hem de ser econòmicament sostenibles i cal que socio-culturalment també, per evitar que les destinacions acabin sent parcs temàtics.
  • Ens hem de preguntar si més qualitat implica forçosament millor experiència.

La segona taula va reflexionar sobre l’impacte de les xarxes socials en el turisme.

• Les xarxes es van crear per connectar amics, però ara el que fen és entretenir.
• Tot és molt canviant. TikTok no competeix amb Instagram, sinó amb Netflix, per hores de visualització. I ara ja no és una xarxa de vídeos de balls d’adolescents.
• El que és deia de l’edat dels usuaris de les xarxes ja no és igual. Pensar que TikTok és per a persones de 15 anys; Instagram per gent de 20 a 30 anys i Facebook de 30 a 40 ja no és vàlid. Avui el 45% de l’audiència de TikTok té més de 25 anys.
  • Les xarxes servien d’inspiració, per vendre. Però ara no mirem la compra que fa l’usuari, perquè un viatge no és compra compulsiva.
• Per estar a Tiktok, és necessari saber que un vídeo necessita una mitjana de 40 minuts d’elaboració.
  • Finalment es va parlar dels influencers, bloggers i streamers. En general es va dir que cal separar audiències i cercar la que sigui adequada a allò que busquem. I que cal buscar la naturalitat i no la publicitat.

A la tercera taula de reflexió, dedicada a la tecnologia aplicada al sector turístic, van destacar aquests temes:

• Hi han dues transformacions tecnològiques que marcaran el futur més immediat: l’Internet de les coses i el Big Data i una mica més tard, el blockchain i la Intel·ligència Artificial (IA).
  • La tecnologia permetrà operar de forma més eficient. Per exemple, les companyies aèries podran calcular millor el fuel que necessiten segons el pes de les persones que porten. També pot aportar noves solucions, productes, assistència i oferir millors serveis.
• Hi ha un repte: com pot la IA contribuir a la creativitat. A partir de dades, caldrà identificar vetes de mercat per tenir marge de millora.
• Hi ha una bretxa tecnològica gran entre el que és fa per a grans empreses i el que poden fer les pimes, que no tenen capacitat per arribar a aquestes tecnologies. Per les pimes les solucions han de venir de les associacions.
• Les solucions no vindran del turisme, sinó d’altres llocs, com la distribució o.. Netflix!
• El canvi és que la tecnologia serà la que ens esculli a nosaltres, no al revés. No caldrà que fem res; teclejarem molt poc perquè hi hauran moltes interfícies per actuar i interactuarem amb màquines.
• Importància de la formació: la tecnologia serà barata; el més car seran les persones i les persones requereixen formació.

Finalment, la darrera taula de reflexió va girar en torn del fenomen del metavers. I en aquest sentit, encara amb molts interrogants sobre la taula, es va dir que:

• Es una estratègia geopolítica. Volen tenir tota la població en un mateix lloc, amb una mateixa moneda. Serà una mena de nova colonització, igual que vam colonitzar Amèrica al seu moment.
  • Hem de pensar que hi ha un canvi de comportament, perquè volem o no, la gent ja és al metavers. Per exemple, hem de pensar que els joves gamers fan comunicació. Jugar a videojocs en línia és també comunicar-se.
  • És fonamental oferir serveis, facilitar les coses per experimentar. El metavers és tecnologia i si la tecnologia no aconsegueix oferir experiències, no servirà per res.
• Tindrem «espais híbrids», amb un món físic i un altre de virtual. I generarem comunitat. Tindrem un sandbox una mena de entorn aïllat, però al mateix temps hiperconnectat.
  • La tecnologia no la veurem. Farem interfícies, però no veurem tecnologia. Pensem que amb el metavers, les famoses ulleres ja no són totxos grans, sinó ulleres corrents, transparents, però amb una tecnologia que ens permetrà accedir a mons de realitat virtual impensables fa poc.
• El que podrem fer amb el metavers és il·limitat. Podem crear un ciberhotel, on hi haurà una recepció i ens guiaran per tot l’hotel, parlaran amb nosaltres, etc. Tindrem un avatar dins del metavers, que pot ser un bessó digital de nosaltres mateixos.
  • Potser la millor forma d’entendre tot el que vindrà és posar l’exemple del sector MICE, on ja gairebé tot és digital.
  • Encara hi han dubtes sobre el què serà el metavers, però la quantitat de milers de milions que empreses com Apple, Facebook, Google, Amazon, etc. estan invertint en el metavers fan preveure que ha arribat per quedar-se.
  • La xarxa social més consultada en el 2021 és Twitch, una plataforma propietat d’Amazon que està dissenyada per retransmetre vídeos en directe, per streaming i que incorpora un xat obert, amb una possibilitat enorme d’interacció entre el streamer i els seus seguidors. També podeu veure el que ofereix la plataforma topia.io

El Forum TurisTIC l’organitza Eurecat, Centre Tecnològic de Catalunya i està promogut per la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona i la Diputació de Barcelona. Es va crear per a ser l’esdeveniment de referència en l’aplicació de les TIC en el sector turístic.

En l’obertura del congrés d’enguany van participar diferents personalitats, però van destacar les paraules d’Abigail Garrido, diputada de Turisme de la Diputació de Barcelona, que va recordar que s’està treballant en tres eixos, que són la sostenibilitat, la digitalització i la innovació. I en aquest sentit, va dir que «la transformació passa per innovar i apostar per un turisme intel·ligent». Però també va reclamar que «la sostenibilitat passa per la qualitat dels llocs de treball i una distribució satisfactòria dels recursos que genera el sector per ajudar a la cohesió social».
Xavier Marcé, regidor de Turisme i Indústries Creatives de l’Ajuntament de Barcelona, també va destacar quatre elements importants que cal tenir presents: el repte ecològic, la digitalització, la mobilitat i la creació de nous continguts que permetin descentralitzar el turisme de la ciutat de Barcelona.
El president d’Eurecat, Xavier Torra va destacar que “la innovació tecnològica és bàsica des del punt de vista de la sostenibilitat de l’activitat turística i per aprofitar al màxim les oportunitats que obre la transformació digital”.

Finalment el conseller d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya, Roger Torrent, va defensar la necessitat de “transformar el model productiu i el model turístic per donar una resposta més eficient i directa a les demandes postpandèmia de la població, que seran diferents a les que existien abans”.  El conseller va recordar que la mobilitat és diferent i serà descarbonitzada i que  “el turisme i la tecnologia són factors imprescindibles en la vocació de canvi i transformació del turisme i la voluntat del Govern  és la de ser un factor actiu de la transformació i de fer-ho a través de la col·laboració publicoprivada”.

I va acabar recordant que Catalunya compta amb un avantatge competitiu: “Som una potència referent com a destinació turística i al mateix temps Catalunya i Barcelona estan consolidades com a capital mundial de tecnologia perquè tenim talent, iniciatives empresarials molt potents i esdeveniments referencials com el MWC i l’ISE. Però aquest avantatge no és etern i cal treballar-la bé”.