Les claus de les kellys per superar la seva invisibilitat

“Som les dones que netegem.” és la frase amb la que s’autodefineixen “Las Kellys”, les dones del col·lectiu de la neteja principalment d’allotjaments turístics. Un estudi de la UOC i la UAB explica l’estratègia que les ha convertit en un moviment social.

Les kellys han aconseguit que les seves reclamacions laborals tinguin una amplificació que ha arribat al debat públic. L’atenció mediàtica del seu moviment ha contribuït a dignificar la seva professió i serveix d’inspiració a altres col·lectius, segons l’estudi universitari. El 2016, es va presentar oficialment el moviment “Las Kellys” en defensa de les seves condicions laborals.

Són moltes les imatges de les representants d’aquestes dones amb responsables polítics en diferents àmbits, des del Palacio de la Moncloa fins al Parlament Europeu. Aquesta ja ha estat un primera victòria. La seva feina, que es realitza de forma discreta i en un segon pla als allotjaments, ha passat a ser molt present per a la societat.

Som la base estructural de l’hotel

Els investigadors de la UOC i UAB situen en la reforma laborals del 2012 “les conseqüències directes i molt negatives” per a les treballadores que netegen les habitacions i els espais comuns dels hotels. Les cambreres pis sovint fan “jornades laborals llargues i extenuants a canvi de salaris molt baixos i condicions precàries. A això se suma el fet que es tracta d’una feina feminitzada, infravalorada i sovint invisibilitzada”, expliquen.

Un dels seus eslògans és “Som la base estructural de l’hotel”. Amb aquesta idea els autors de l’estudi assenyalen que les cambreres de pisos es volen identificar com a treballadores clau en el negoci dels hotels. La de la neteja és una feina bàsica en l’activitat turística.

Ara el col·lectiu està tenint força per transformar les seves relacions laborals amb modificacions en les seves condicions contractuals.