“L’economia col·laborativa és una realitat que el turisme no pot obviar, necessitem conèixer-la i gestionar-la perquè no generi problemes”

ENTREVISTA A OCTAVI BONO, DIRECTOR GENERAL DE TURISME DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

Octavi Bono (Riudoms, 1968) és una de les persones que millor coneix el sector turístic de Catalunya. Diplomat en Turisme, llicenciat en Ciències Polítiques i Sociologia, Màster en Direcció Pública i doctorand amb una investigació sobre la governança en el sistema turístic català, portava 21 anys al capdavant del Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona, des d’on va liderar amb èxit l’estratègia turística del Camp de Tarragona, la Costa Daurada i les Terres de l’Ebre. Al juliol d’aquest any va substituir a Marian Muro al capdavant de la Direcció General de Turisme de la Generalitat de Catalunya.

Vostè se sent una mica continuista de la línia que va obrir Marian Muro?
He aplaudit repetides vegades la bona feina de l’anterior directora general. També era la meva directora general! Coneixia la seva feina i la valorava molt positivament. Però entenc que no és tracta de continuïtat o no. Hi ha elements que va impulsar i que cal cuidar-los, com l’impost turístic o la regulació dels habitatges turístics. Però també hi ha la possibilitat d’aplicar una mirada pròpia sobre el que s’espera que sigui la meva tasca. Hi han uns elements orientadors, com el Pla Estratègic, el Pla de Màrqueting, les directives 2020, elements normatius que ens condicionen. Però també hi ha aspectes on vull posar un accent especial, una mirada atenta. El coneixement, la informació de valor per a l’estratègia, la generació d’intel·ligència al servei de la competitivitat. També una especial atenció a la imatge de la marca Catalunya i del conjunt de les marques per a protegir-les i elevar el seu valor. Una especial atenció a la generació de col·laboració i d’espais en xarxa. Una idea de proximitat amb el sector, al qual acompanyarem, però també li reclamarem una màxima sensibilitat per la qualitat dels serveis i per la innovació. I una especial cura per acostar-nos al desenvolupament professional del col·lectiu de tècnics gestors de l’àmbit públic per una millor capacitació i un millor reconeixement.

El nou Reglament de Turisme està en fase d’aprovació. Un dels temes que aborda és el de la legalització d’habitacions en pisos particulars, que ha portat molta polèmica i fins i tot van multar a una empresa com Airbnb. Mantindrà la mà dura amb les plataformes que promocionen aquest tipus d’oferta? Com està el tema de la multa?
No demanem a aquesta companyia res que no demanem a qualsevol altre i és que operi amb una oferta reglada i ho publiciti, que allò que posi en circulació en el mercat respongui a una oferta reglada i inscrita. Hi ha un procediment encetat pel que fa a la sanció que segueix el seu curs. Això camina en paral·lel al impuls del Reglament, que té una tramitació de caràcter administratiu però que en cap cas entorpeix ni dona velocitat a un expedient sancionador generat per una altre raó. Aquesta idea del fenomen de l’economia col·laborativa en el qual també està implicat el sector turístic és una realitat que no podem obviar, però això segueix sent una activitat turística i necessitem conèixer-la i poder-la gestionar, perquè si no es generen altres problemes. Naturalment l’exercici de vigilància sobre les activitats es mantindrà amb la intensitat necessària com s’ha fet en els darrers mesos. Hi ha una normativa que s’ha de complir i els ajustos que hi puguin haver en la norma -perquè hi ha un marc que està sent objecte de revisió- ja arribaran.

En el nou Reglament, hi ha alguna incidència sobre les agències de viatges?
La regulació de les agències de viatges en el Reglament és molt menor, perquè les directrius de Brussel·les situen el turisme una mica lluny de la regulació d’aquest àmbit de la intermediació. Són els àmbits del comerç i del consum els que operen de forma més decidida en temes de garanties associades als serveis que pot rebre el consumidor final.  Alguns elements vinculats al registre d’empreses o persones que es dediquen a la intermediació sí que seguiran vinculats a la Direcció General de Turisme, però serà una mínima connexió.

El conseller Jordi Baiget s’ha mostrat partidari d’incrementar els imports de la taxa turística. Creu que així es respondria a la demanda de la ciutat de Barcelona?
Des del Govern i després de tres anys d’aplicar l’impost es creu que ha arribat el moment en que la revisió podria tenir sentit. Però hi ha el compromís que la revisió tingui el consens necessari. La petició que fa Barcelona, sincerament, em sembla que és una petició de màxims difícil d’encaixar. Estem parlant d’un impost que dona la possibilitat de generar política turística i de recursos en el propi país. Fragmentar aquest concepte seria tan inapropiat com fer-ho amb un altre impost. Ja hi ha una transferència, que en el cas dels ens locals es situa al voltant del 30% i en el cas de Barcelona és lleugerament superior.

Té la sensació que el turisme ha passat de ser tractat com una activitat que ajuda a mitigar la crisi econòmica a ser menystingut?
Què injust és que només fa uns mesos el discurs generalitzat pel que fa al sector era “què afortunats que som de tenir un àmbit productiu que tingui aquesta capacitat de resistència i que estigui fent aquesta aportació de valor en un moment tan difícil” i que haguem fet un trànsit pràcticament sense adonar-nos cap a un discurs generalitzat, llençat des de l’entorn de Barcelona, on sembla que el turisme és un fenomen qüestionat des de moltes perspectives. Segurament aquest discurs situa determinats focus que requereixen una atenció i una actuació, perquè no hi hagi disfuncions amb la ciutadania i els residents ni incomoditat per a ningú. Però està molt focalitzat a la ciutat de Barcelona bàsicament i no és vist de la mateixa manera en el conjunt del país.

La paraula saturació plana sobre el turisme de la ciutat de Barcelona.
El meu punt de vista és que més enllà que hi hagin espais que requereixin una mirada atenta per actuar-hi de forma decidida, estaríem parlant més d’un problema de comportament i civisme en algunes hores, que no tant de volum en el seu conjunt.

El sol i platja és bàsic per a Catalunya. Quin és el factor que no podem descuidar? Tenim una planta hotelera renovada? Hi ha alguna mesura des de la Generalitat per abordar la renovació i modernització del sol i platja?
Des de la Direcció General mantindrem la mirada atenta i donarem impuls per diferents vies i diferents instruments al conjunt de l’activitat turística del país, a la seva pluralitat, tant territorial com sectorial i de productes. Seguirem fent una mirada atenta als micronínxols i segments petits que ens permeten aprofitar millor l’activitat turística en zones del país on l’activitat no era tan gran, però defensarem d’una manera desacomplexada -i faig servir la paraula amb tota consciència-  tot allò que gira al voltant dels productes generadors del gruix més important del negoci turístic, ja sigui turisme de sol i platja en el litoral, desacomplexadament, ja sigui turisme urbà a la ciutat de Barcelona, desacomplexadament, ja sigui neu en el Pirineu, desacomplexadament. I tot això és compatible.

Però no creu que hi ha una sensació d’estancament en l’evolució del sol i platja?
Déu n’hi do el que ha evolucionat el turisme en el litoral: no hi anem les mateixes hores, quant a nombre d’hores, ni en el mateix moment del dia i segurament alguna de les activitats que hi portem a terme s’ha anat diversificant. A les nostres platges hem posat ludoteques, gimnasos, activitats de component esportiu i nàutic més sofisticats… tot això també és evolució. Però posaré un exemple concret: un dels productes més associat al litoral català és el càmping. No ha fet una evolució extraordinària en els darrers anys aquest producte? No s’ha adequat a altres dinàmiques de la demanda per oferir altres serveis i altres propostes i enriquir l’experiència del què passa dins del càmping? Avui és un producte diferent. Per tant el sector en el litoral és extraordinàriament dinàmic. És clar que encara ho podem fer millor, però seguirem tenint en el nostre litoral un dels nostres principals productes i en aquesta Direcció General algú que el defensarà.

L’empresari de sol i platja va també en la línia de la Direcció General?
L’empresari o la pròpia demanda? No podem generalitzar o categoritzar, perquè hi ha de tot. També gent amb una extraordinària sensibilitat per la qualitat i gent que fa polítiques molt complexes i sofisticades per la gestió dels seus preus. Tot aquest sistema, des d’una visió superficial pot ser concebut com que ha canviat poc, però tot és força més sofisticat: les polítiques de preus, la diversificació de la comercialització, el fer-la més plural, la voluntat d’estendre els dies d’activitat, la millora constant…

Comunicatur va publicar les dades sobre les retribucions dels professionals de l’hostaleria i el turisme i eren les més baixes. Podem oferir serveis de qualitat amb professionals mileuristes?
Hi ha camp per córrer. Si volem retenir talent i volem afavorir serveis de qualitat, això s’ha de gestionar de forma diferent. Som conscients de les problemàtiques. La rigidesa dels sistemes de contractació o la problemàtica que porta l’estacionalitat de l’activitat en algunes hores, també dificulten el poder capturar i mantenir aquest talent. Des del Departament i des de la Direcció General hi haurà una reclamació decidida cara al sector perquè faci una reflexió al voltant d’això, perquè entre tots intentem introduir mesures, que no són senzilles ni fàcils d’activar. Posem un exemple: si pensem que l’estacionalitat és un dels problemes, tindria sentit repensar el calendari de vacances a nivell català i espanyol? Doncs potser si. A priori podríem dir que aquesta mesura podria ser útil per aquest objectiu. Però fer-ho… no trobaríem esculls de caràcter cultural, com la resistència a fer vacances en segons quina part de l’any? Trobaríem una ciutadania oberta a acceptar un canvi d’aquest tipus? Seria fàcil arbitrar un mecanisme perquè centres que no tinguin un determinat clima puguin fer classes al mes de juliol y fer vacances en un altre mes?

Els guies turístics reclamen més control dels guies pirates i que fa molts anys que no es convoquen exàmens d’habilitació de guies oficials.
Estem pensant més en un format que ja no està en el context dels exàmens, perquè ens sembla que ja no respon com a instrument el que avui és també una pauta més normal a la nostre societat a l’hora d’habilitar algú per desenvolupar la seva activitat i garantir la seva capacitació d’una manera real i no pas només en l’acumulació d’informació. Hi ha altres habilitats i capacitats com la conducció de grups, la generació d’estímuls i experiències, etc. Per tant estem treballant en un format que ens porti a revisar el sistema d’accés. Però ho volem fer amb el necessari consens amb els col·lectius que hi puguin estar vinculats.

En matèria de promoció, quins són els mercats prioritaris per Catalunya? S’obrirà alguna nova oficina exterior?
Catalunya és un país que comercialitza els seus productes i serveis turístics d’una manera molt ample i plural en el conjunt del món. Alguns amb quotes més elevades, com el mercat francès, que segueix sent molt important pel país, el britànic, l’alemany i a una mica més de distància els Països Baixos i Bèlgica o els països nòrdics i Rússia. I tenim els Estats Units, que pensem que pot seguir creixent, perquè afortunadament estem fent millores de connectivitat  en el nostre aeroport i això pot ser una enorme oportunitat. Tot això és un paquet relativament estable. Però si a tot això trobem noves inquietuds, les incorporarem. Alguns ja ens manifesten una mirada creixent cap a Àsia, segurament perquè en algun moment la connectivitat també ha millorat. Algunes veus ens demanen que tinguem una especial atenció cap a la India. Però noves oficines, no tant. Hi han instruments pels quals pots accedir a aquests mercats hi hagi o no hi hagi oficina. Però no hi ha en el curt termini la previsió d’activar un nou equip en un nou país.

Parlem del Pla Estratègic, que deu estar a punt de complir-se en termini. Es pot planificar estratègicament una destinació sense la implicació del sector?
La governança per a la gestió del sector públic és un element clau i essencial i en el cas del turisme encara més. Es fa necessari que el conjunt dels actors que estem vinculats a una determinada dinàmica, activitat, àmbit, siguem partícips dels mecanismes i processos de definició de les polítiques i de la seva execució. Això s’ha de fer d’una manera molt travada i molt integrada.
Ja és va fer així per a elaborar el Pla Estratègic i el Pla de Màrqueting i és només així que es pot tornar a fer. S’està ja treballant per anar en el calendari de manera adequada i estem fent la revisió, perquè pensem que encara hi ha molts elements vigents, tant d’un document com de l’altre. Des de la Direcció General estem integrant de nou la visió de tots aquests actors que estan vinculats a l’activitat fent l’exercici de revisió dels dos documents.

Un dels avantatges de Catalunya són les bones connexions de transport. Sobre infraestructures, quina és la principal mancança del sector?
Es un tema que queda fora del meu àmbit, però no és només del sector, és també de la ciutadania i el sector no l’interpreta de manera diferent. L’activitat turística encaixa en el territori i genera pautes afins a la dinàmica dels que són residents, en els seus hàbits, en la seva mobilitat. Quan la gent de Lleida ens diu que fora bo que determinats accessos aproximessin tot l’entorn metropolità cap a al Pirineu, el que volen és que sigui una forma més còmoda, més ràpida i més segura d’anar-hi. I això no ho diuen pensant en el turisme, sinó que es diu pensant en la mobilitat global. Quan es fan reclamacions com les del corredor del Mediterrani es pensa en les necessitats del país, però està clar que també serien extremadament útils per a la nostra activitat turística. Quan s’incrementa la mobilitat de les persones perquè l’oferta de connexions a Barcelona, Girona o Reus, per citar els tres aeroports amb més activitat del país, augmenta, no es pensa només en el turisme, sinó que és per a tots els residents.

En aquest sentit, què hem de fer amb els aeroports infrautilitzats? En alguns casos, les dinàmiques dels mercats fan que alguns d’ells serveixin per portar turistes a Andorra.
Una acció decidida a favor de la comercialització acaba tenint un cert resultat. Però és necessari que hi hagi una dinàmica en el seu voltant que sigui també generadora d’activitat. També hem de pensar que una infraestructura aeroportuària no és només per al turisme i que hi ha molts altres aspectes vinculats a l’aviació de caràcter corporatiu, sanitari (temes de trasplantaments), als incendis, a la seguretat, que també donen contingut i justifiquen l’aprofitament de la infraestructura.
El que seria més adequat és poder concebre els aeroports catalans com un sistema i en aquest moment no és així, perquè la gestió no l’impulsa directament el Govern. Si fos així, tindríem més joc per afavorir la redistribució de l’activitat en el conjunt de les nostres instal·lacions.

Podem fer un balanç de la temporada?
Molt positiu. Si parlem d’ingressos, que és la manera en que hem d’analitzar el sector, veurem que hem crescut un 2,9% en el conjunt del país pel que fa al turisme internacional i hem tingut també un bon comportament en el nombre de visitants, situant-nos ja en els 10 milions de turistes en el conjunt del país, amb un increment del 4,7%. També hem vist un bon comportament del mercat domèstic català i espanyol i això per a zones d’interior, més orientades al mercat domèstic, és especialment útil. Hem vist reduir una mica l’estada mitjana i ens hem situat en els 5,6 dies. Per mercats, molt bon comportament, en tots hem tingut dinàmiques de creixement, fins i tot en el mercat rus, que ha canviat ja la tendència a la baixa del 2013, 14 i 15. Per tant, els indicadors amb els que habitualment treballem per prendre el pols a la dinàmica del sector són molt positius.

I no creu que estem també vivint d’un turisme regalat, derivat d’altres destinacions, per la situació geopolítica internacional?
Sí, però també ens hem de situar en el volum d’aquests països. Croàcia és un país que rep menys turistes que Catalunya, per exemple, i l’estirada que pot fer un Egipte recuperat es molt important. Però això no passarà en el futur, això ja ha passat enguany. Poso un exemple: en el mercat rus vam tenir unes perspectives de creixement en el mesos de novembre a febrer molt elevades, que van portar molta pressió els actors d’aquest mercat a l’hora de signar contractes, garantir-se contingents d’habitacions, promoure i impulsar accions de promoció en origen, etc., pels condicionants de la prohibició legal que tenia Rússia d’operar amb Turquia. I de cop i volta Tunísia activa Djerba i l’accessibilitat en aquell país que semblava que no existiria, apareix. En aquell moment, alguns dels fluxos que estaven pensant en Catalunya es van derivar cap allà d’una forma directa. Està clar que aquesta situació és pot produir i més en un país on es pot comercialitzar un 40-50% més barat que el nostre en quant a productes i serveis turístics, com és el cas de Tunísia.

Hem de tornar a parlar de baralla de preus?
La necessitat és que els anàlisis siguin una mica més micros. Quan un hoteler, tenint l’oportunitat d’incrementar els preus en un any amb tanta pressió com aquest, ho fa amb una certa prudència perquè pensa no a curt, sinó a mitjà o llarg termini, em fa pensar que afronta tot això amb el rigor necessari. O quan te un sistema de comercialització molt plural, fins i tot en mercats que li son menys rentables que d’altres, però els incorpora en el seu cartipàs, senzillament per a donar una certa estabilitat en la seva comercialització, em fa pensar que hi ha molts dels nostres empresaris que tenen aquesta mirada adequada.

Vostè ve de la Costa Daurada i coneix molt bé el projecte de BCN WORLD, que ha donat moltes voltes. Des del seu càrrec actual, el veu igual? Quins serien els resultats?
Beneficis. D’una manera absoluta. El sector de la Costa Daurada i de les Terres de l’Ebre, ha mirat sempre de forma molt positiva las oportunitats que es deriven d’aquest projecte. Segurament perquè pot fer un exercici de reflexió en base a una experiència que coneix de primera mà. Després de 21 anys de funcionament de Port Aventura, amb el seu desplegament inicial, el Parc Temàtic, però després la incorporació de l’oferta d’allotjament hoteler sota diferents fórmules i categories i després també el Parc Aquàtic, i el Centre de Convencions i tota la oferta de golf i abans també la zona del Beach Club, han vist també la contribució que un projecte d’aquestes característiques podria tenir a la zona i com podria ser generador de noves oportunitats davant de segons quins mercats, d’extensió dels dies d’operació al llarg de l’any i d’accés a segments que no eren tan habituals. Elements motors també de la transformació de la destinació en clau de millora en les propostes de l’oferta d’allotjament, salt de les dues a les tres estrelles, increment de l’oferta de la planta hotelera de 4 estrelles fins a ser dominant, quan a l’any 95 només hi havia sis establiments d’aquesta categoria. Aquesta consciencia del valor d’això com un element transformador, jo crec que esta molt interioritzada pel teixit empresarial turístic del territori que interpreta el projecte molt positivament. Però es que la reacció positiva ha vingut donada per col·legis professionals, per sindicats i per la major part dels grups polítics.

Però si és així, per què hi ha tanta contestació? És que el sector no sap actuar com un lobby?
Perquè afortunadament estem en una societat democràtica, occidental, en el que la gent pot expressar la seva opinió d’una forma lliure i perquè tampoc tots hem de tenir la mateixa visió de les coses. Jo defensaré amb intensitat aquest projecte i puc pensar en elements similars que poden estar desenvolupats en una ciutat o en un país com Singapur. El canvi genera dubtes en les persones, la novetat pot ser molt estimulant, però de vegades també pot propiciar a l’opinió publica actituds més conservadores, més prudents, més refractaries i no em sobte. Això explica que avui, la definició final del projecte ha fet els ajustos necessaris per a que també els consensos siguin creixents. Però m’atreveixo a dir que hi ha, d’una forma absoluta per part d’aquests col·lectius d’interès, una actitud molt positiva davant del projecte.