L’eclosió del turisme urbà: noves oportunitats i necessitats formatives
El creixement del turisme urbà en les darreres dècades ha estat imparable; tant és així que avui dia les ciutats són considerades l’eix fonamental de l’activitat turística arreu del món. Tant a nivell de receptores de turistes, com a emissores, i també com a nodes de comunicació que permeten la vertebració de l’activitat al llarg del territori. Les perspectives assenyalen que aquest fenomen, lluny d’aturar-se, encara té per davant un llarg recorregut.
Així per exemple, a la darrera edició de l’ITB de Berlín, l’informe anual d’estat de l’activitat destacava les ciutats com a destinacions més dinàmiques, amb un creixement esperat del turisme urbà de fins a un 58%, molt per sobre de la resta. A banda, i per si queda algun dubte, com a tema d’actualitat el turisme urbà està omnipresent en els mitjans de comunicació, en l’agenda de les institucions i és un dels àmbits on podem trobar una major implicació activa i dinamisme per part de la ciutadania, que reclama noves formes de governança per aquest s.XXI.
En aquest context, i paral·lelament als importants canvis que el propi concepte de ciutat està experimentant (ciutats creatives, smart cities, ciutats verdes, metropolització de la població o fins i tot l’anunci de properes megalòpolis), sorgeixen nous aspectes que ocupen i preocupen els gestors urbans i turístics. I és que no és possible configurar una destinació urbana, un model turístic de ciutat, sense que hi hagi un plantejament previ i omnicomprensiu del propi concepte i model, tant territorial com social i cultural, de la ciutat en sí mateixa. Qüestions com la congestió, la gentrificació, l’ús de l’espai públic, o la identitat, estan generant arreu del planeta debats importants als quals cal trobar-hi resposta; una resposta que ha de poder ser satisfactòria per a totes les parts: a la ciutat i als seus residents, en primera instància, i a la destinació i als seus visitants, de manera simultània.
Estudiant el mapa turístic és possible trobar casos de bones i males pràctiques, i aprendre d’ells, així com cal escoltar les múltiples àrees d’estudi que hi conflueixen en l’anàlisi de la realitat complexa i polièdrica de la ciutat, des de les ciències socials i humanes, fins a aquelles més tècniques com les relatives a la tecnologia o l’arquitectura. De la mateixa manera, esdevé del tot imprescindible conèixer de primera mà quines són les expectatives i experiències de tots els agents implicats, començant pel propi ciutadà. És precisament en aquest punt, en el de les experiències dins una realitat complexa i viva, on dia a dia som testimonis de l’aparició i creixement exponencial de noves formes de negoci i oportunitats abans mai pensades, en relació a l’emprenedoria. La transversalitat del turisme es fa més palesa que mai, sorgint una interminable llista de noves empreses dedicades a aprofundir en la component experiencial del turisme, tot aprofitant les tecnologies més actuals, i des d’un vessant de flexibilitat gairebé “taylor made” a la hiperespecialització, adreçada a la captació de nínxols cada vegada més insòlits i variats, d’una demanda inabastable.
Així doncs, aquesta nova realitat del turisme urbà, caracteritzada com a veritable eclosió, afecta també el seu coneixement i la necessitat de formació universitària, que permeti assolir una visió ordenada i àmplia del fenomen, per al desenvolupament de les oportunitats professionals emergents i/o en procés de reconversió, particularment amb propostes formatives especifiques de postgrau. En aquest sentit, i amb l’experiència que ens proporciona més de 20 anys d’estudi privilegiat i de primera mà d’un cas emblemàtic en aquest paradigma, com és el cas de Barcelona, la Universitat de Barcelona entén l’oportunitat, i la necessitat d’omplir un buit existent, que suposa la posada en marxa del màster universitari en turisme urbà. Així, es tracta d’una proposta formativa que pretén donar resposta a una creixent demanda de coneixement reglat en turisme urbà, a nivell de postgrau, en aquest context de ràpida transformació de les ciutats, de consolidació de paradigma de smart city i d’eclosió de l’entorn urbà com a escenari turístic.
L’afirmació sobre l’eclosió del turisme urbà i la necessitat de formació a nivell de postgrau és una opinió sobre el tema, i l’oferta del màster en turisme urbà una resposta de la Universitat de Barcelona. No obstant, cap de les dues qüestions (opinió i resposta) estan exemptes de rèplica i debat, com tot allò que envolta la formació en turisme.
Dra. Marién André
Professora d’Economia Aplicada, Universitat de Barcelona
