La sequera posa en alerta la temporada de pesca i d’esports d’aventura a Catalunya
El sector del turisme d’esports d’aventura i de la pesca està preocupat per la situació hídrica. A Lleida han donat inici a la temporada però supeditada a la pluviometria i la disponibilitat d’aigua.
L’Associació d’Empreses d’Esports d’Aventura del Pallars Sobirà, una de les més actives i potents dels Pirineus, desitja que les reserves d’aigües de la conca de la Noguera Pallaresa siguin suficients per poder desenvolupar l’activitat fluvial. Els descensos de ràfting són l’activitat estrella i la seva dependència del cabal és total. Les empreses hauran d’ajustar els horaris a l’obertura dels embasaments dependents d’Endesa.
La província de Lleida destaca per la seva oferta de turisme actiu (compta amb més de 260 empreses que s’hi dediquen oferint més de 50 activitats). Els esports aquàtics són els més destacats gràcies a les aigües dels rius Noguera Ribagorçana, Noguera Pallaresa, Garona i Segre i als embassaments de Rialb, el Parc Olímpic de la Seu d’Urgell, el Parc del Segre de Ponts, les dues grans basses de Gimenells, els embassaments de Moralets, Sallente, Sant Antoni i la Torrassa.
La temporada de pesca als rius de Lleida
També la pesca està pendent dels problemes del dèficit d’aigua i les entitats de pesca lleidatanes esperen que els rius mantinguin el cabal necessari per garantir una bona campanya de pesca. Si la baixa pluviometria es manté la campanya podria ser més curta que altres anys.
La província de Lleida disposa de més de 80 zones de pesca controlada (ZPC), cosa que representa la meitat del conjunt del territori català. Només a la part alta del Pallars hi ha 240 km de rius, 32 estanys naturals de muntanya i 3 embassaments a les que cal sumar els de la part baixa, amb 50 km de rius i el llac de Sant Antoni, al Pallars Jussà.
El Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida explica que actualment els pescadors són conscients de la fragilitat de l’entorn natural i aproximadament un 60% opten ja per la pesca sense mort, tècnica que garanteix una major protecció del patrimoni piscícola de la zona.
