La meitat de les empreses turístiques podrien desaparèixer en els propers sis mesos
El Comitè Econòmic i Social Europeu (CESE en català i EESC de les sigles en anglès) ha fet públic un demolidor informe sobre la situació de la indústria turística europea motivada per la COVID-19. Aquest informe es va elaborar per respondre a una comunicació de la Comissió Europea sobre “El turisme i el transport en el 2020 i d’ara endavant”.
Per elaborar-lo, el CESE va realitzar aquest estiu una extensa enquesta en línia a 175 organitzacions que representen milers d’empreses turístiques de tota la Unió Europea i que donen feina a centenars de milers de treballadors.
Les respostes obtingudes son molt catastrofistes i reflecteixen la realitat del patiment del sector. Com a mostra us oferim algunes de les xifres obtingudes:
- El 88,2% de les entitats assegura que la crisi de la COVID-19 els ha afectat “molt negativament”.
- El 80,6% creuen que els efectes de la crisi seran més durs a llarg termini que a curt.
- El 45% considera “poc probable” la supervivència en el 2021.
- S’estima que el sector turístic de tota la UE està perdent uns mil milions d’euros d’ingressos mensuals per la COVID-19.
- El Consell Mundial de Viatges i Turisme pronostica que en el 2020 es podrien perdre 6,4 milions de llocs de treball relacionats amb el turisme.
- Lògicament la situació més preocupant és la dels països amb més tradició turística, com França, Espanya, Itàlia, Grècia, Portugal, Malta o Xipre.
Recomanacions per reactivar el sector
L’informe del CESE no es limita a fer la radiografia del sector, sinó que recomana unes accions per reactivar el sector.
- Considera que la Unió Europea ha d’actuar per restablir la confiança dels ciutadans en la seguretat dels desplaçaments.
- Crear un passaport sanitari de la UE, amb harmonització del formulari de localització de passatgers (PLF de passenger locutor form).
- Harmonitzar els codis QR per accedir a la informació i serveis sanitaris del país que es visiti, incloent-hi l’accés a les emergències dels sistemes sanitaris i de la seguretat social de cada país.
• Proporcionar liquiditat a les empreses turístiques i als seus treballadors el més aviat possible, ja que la falta de tresoreria amenaça la seva supervivència de forma directa. - El programa SURE destinat a mitigar la desocupació hauria de cobrir als aturats del sector turístic i proporcionar compensacions salarials a les pimes, al menys fins el 30 de juny del 2021.
- Crear una plataforma multilingüe d’assistència sanitària.
El CESE considera també prioritari que tots els Estats de la UE acceptin compartir els resultats dels nous PLF i dels resultats de les proves de laboratori que s’efectuen als passatgers per obtenir economies d’escala en els recursos per a la realització de proves.
D’aquesta manera, tots els laboratoris acreditats podrien bolcar els resultats obtinguts en la plataforma i crear així un passaport COVID-19 fiable per a tots els viatgers i garantir així un mínim risc associat als viatges.
Finalment, considera que la UE hauria de tenir un seguiment de l’aplicació de les mesures d’ajuda, ja que moltes de les organitzacions enquestades es van queixar de no rebre ajuts pels obstacles burocràtics per accedir als fons a que la UE va posar a disposició del sector.
Per tot això, el CESE afirma que la COVID-19 “es una bomba de rellotgeria per a la indústria turística europea”.
El Comitè Econòmic i Social Europeu és un òrgan auxiliar de la Unió Europea. Creat el 1957, representa els interessos dels diferents grups econòmics i socials europeus, repartits en tres grups: empresaris, treballadors i representants de diverses activitats, com agricultors, artesans, famílies, moviment ecologistes, consumidors, etc. La seva funció primordial es que ha de ser consultat per el Consell, la Comissió o el Parlament europeus abans de tirar endavant les seves propostes.
