Joan Miquel Gomis, co-fundador de Turisme Just

"Les empreses i organitzacions del sector s’han d’involucrar ineludiblement en el desenvolupament social dels llocs turístics en què operen”

Fa uns mesos l’associació Turisme Just i l’editorial Alhena Media van publicar el llibre “Turismo responsable: 30 propuestas de viaje”. Joan Miquel Gomis, co-fundador de Turisme Just i director del Programa de Turisme de la UOC, ens recorda la filosofia que hi ha darrera d’aquestes propostes i ens les resumeix en uns dels pròlegs del llibre que a continuació reproduïm. Ara que es comencen a planificar i contractar vacances d’estiu les aportacions de Joan Miquel Gomis prenen un especial interès.

Per què turisme just?

El turisme ha estat identificat en els últims anys com un dels sectors de més creixement i desenvolupament al món, tendència que les previsions apunten que es pot accentuar en el futur més immediat. Les dades macroeconòmiques manejades per institucions i empreses competents en la matèria ho reflecteixen. Per les seves característiques intrínseques, les activitats turístiques, transversals per definició, actuen com a dinamitzador econòmic dels territoris en els quals es desenvolupen. La despesa que fa un visitant en una determinada destinació repercuteix directament o indirectament en diversos àmbits: en les companyies de transport del nivell o format més variats, en els diferents tipus d’allotjament, en restaurants, en l’oferta de lleure i cultural, en els comerços d’índole més diversa… genera, en definitiva, llocs de treball i rendiments econòmics per a la comunitat receptora. Teòricament.

En ple procés de globalització, assistim a la consolidació d’un fenomen internacional d’efectes profunds: la progressiva deslocalització de les principals activitats econòmiques, inicialment agrícoles i industrials però avui ja extensible també als serveis. És un entorn incert i complex, carregat d’amenaces però també de grans oportunitats, com les que han detectat en zones tradicionalment agrícoles o industrials d’Europa en considerar el turisme com una via (sovint i preferentment complementària, però de vegades única) de desenvolupament econòmic, una opció, la turística, que també han identificat molts països en via de desenvolupament com a oportunitat per a incorporar-se a la divisió internacional del treball; en definitiva, encara que des de diferents punts de partida, una opció global que converteix el mercat turístic en un dels més competitius del planeta.

Afortunadament, podem trobar molts casos de pràctiques turístiques que demostren que el turisme pot actuar realment com a motor de desenvolupament econòmic i ser una eina útil per a lluitar contra la pobresa. Però a la pràctica ens trobem també amb nombrosos exemples en què aquest agradable discurs no encaixa. Massa destinacions turístiques repartides pel planeta mostren uns desequilibris socials tan aguts que posen de manifest clars problemes de distribució eficient de riquesa que comporten alts índexs de pobresa que l’arribada de xifres molt respectables de turistes no atenua, cosa que mostra una situació en què projectes teòricament turístics responen sovint a criteris purament especulatius que menyspreen els indicadors mediambientals i de sostenibilitat més elementals davant de la pressió del «capitalisme impacient», fidel reflex del vessant del mercat extrem que dóna prioritat sense contemplacions a la recerca de benefici a curt termini, desconsiderant, o simplement menyspreant, l’interès social i la visió sostenible del llarg termini.

Si bé el turisme no és a l’origen d’aquests problemes, que són de caràcter estructural i alguns enquistats des de fa segles, no és menys cert que els efectes positius que la transversalitat de l’activitat turística promet no es deixen veure en aquests llocs que necessiten plantejaments que garanteixin una distribució més equitativa i eficient dels beneficis generats per aquesta activitat. Es tracta d’establir unes regles de joc, compatibles amb les del mercat, que prevegin criteris ètics, explícits o implícits, com la responsabilitat social i la sostenibilitat. Parlem de turisme just com una via cap a una globalització probablement irreversible però que també pot ser i ha de ser més justa. I el defensem, precisament, des de d’una de les activitats que representen més bé l’idealitzat món sense fronteres, que és la dels viatges.

Hi ha un factor que fa especialment singular el turisme amb relació a altres àmbits: el consum dels seus serveis es fa al mateix lloc en què són produïts, circumstància que situa la sostenibilitat del territori receptor d’aquesta activitat en una dimensió clau. Des de la perspectiva del turisme just s’incideix especialment en el desenvolupament d’una activitat turística a partir de la participació activa i directa de la població local en una relació d’intercanvi que garanteixi, alhora, els nivells de qualitat exigibles dels serveis oferts i la distribució equitativa dels seus marges de benefici.

Aquest plantejament té implicacions a diferents nivells. D’una banda, afecta les empreses del sector, que ja no poden, com han fet fins ara i des de la dècada dels vuitanta del segle passat, limitar les seves responsabilitats a l’àmbit dels seus productes o serveis, conformant-se simplement de garantir uns estàndards de qualitat adaptats a cada un dels segments del mercat nacional o internacional. Tampoc no és suficient (encara que també necessari) que mostrin una preocupació, més recent en el temps que l’anterior, per determinats aspectes mediambientals de les destinacions en què operen, en part pressionades per la demanda. Entrat el segle XXI, les empreses i organitzacions del sector s’han d’involucrar ineludiblement en el desenvolupament social dels llocs turístics en què operen, circumstància que exigeix que l’activitat es desenvolupi tenint molt en consideració els interessos de les comunitats locals.

D’altra banda, les comunitats locals són les que han articulat la seva pròpia oferta turística, des de la base i establint d’entrada criteris de sostenibilitat econòmica, ambiental i social en les seves iniciatives, criteris que han de conciliar els interessos privats i públics en la mesura que els primers es fixen més en el curt o mitjà termini i els segons han de tenir la visió posada en el bé col•lectiu a llarg termini. El concepte de la democràcia realment participativa i no solament formal adquireix un protagonisme essencial aquí. En els territoris en què els òrgans de participació ciutadana són més limitats o inexistents, aquesta mena de projectes haurien de poder fomentar aquest esperit de cooperació col•lectiva que l’activitat turística permet impulsar.

En aquest context, identifiquem una demanda internacional creixent, encara minoritària, però molt sensibilitzada per aquestes qüestions i cada vegada amb més accés a la informació (per la revolució tecnològica i de les comunicacions) i exigent, corresponent a un turista que, més que per viure unes determinades i econòmiques emocions estandarditzades i reproduïdes homogèniament per la geografia mundial, es mou per sentiments. Més que fixar-se en el preu, factor avui determinant per a la tria d’una destinació per a bona part de la demanda, aquest turista se sent còmode amb el valor afegit que li aporten les iniciatives desenvolupades amb responsabilitat social, element diferenciador que cada vegada adquireix més dimensió i influència en la mesura que, en el marc de la globalització, aquest nou consumidor, amb fàcil accés a la informació, pren consciència de la interrelació dels problemes i comença a entendre que les seves tries de compra i consum tenen una capacitat d’influència decisiva.

A aquesta mena de viatgers, en clara expansió, i a les organitzacions i empreses que treballen en aquesta línia, va dirigida aquesta publicació.

www.turismejust.org
www.alhenamedia.info