Javier Torrescasana: “Per falta d’infraestructures i d’adaptació del sector vers el turisme accessible, Europa deixa de generar 142.000 milions d’euros a l’any”
El turisme s’ha anat especialitzant cap a diferents subsectors i clients. Però potser s’ha oblidat una mica de l’opció de turisme accessible. Comunicatur.info ha volgut copsar la situació real de l’accessibilitat parlant amb Javier Torrescasana, fundador i director de l’agència Barcelona Special Traveler.
Què és exactament Barcelona Special Traveler?
Es una agencia de viatges convencional, però especialitzada en clients amb discapacitats, qualsevol tipus de discapacitat o mobilitat reduïda. Vam néixer com agencia receptiva a Catalunya, però amb els anys hem anat ampliant serveis i estem començant a fer emissió, tot i que no puc garantir la mateixa qualitat de servei que quan fem el receptiu, perquè tot el que fem aquí, inclús experiències, son coses que hem tastat i les hem fet personalment.
Donen servei només al client final o també a hotels o altres agències de viatges?
Els hotels el que ens demanen a vegades es assessorament en quan a adaptació d’habitacions accessibles. Donar servei a altres agències, no es molt habitual, però en alguns casos han volgut comptar amb nosaltres perquè els hi donéssim suport. Tant agencies estrangeres com agencies locals.
Dels diversos tipus de discapacitats existents, quines tenen més problemes per viatjar?
Nosaltres treballem amb tot tipus de discapacitats, però en el moment de viatjar, potser les persones que tenen mes problemes serien els discapacitats físics, perquè es troben amb una sèrie de barreres que els impedeix poder gaudir d’allò que volien. Evidentment també hem treballat amb discapacitats sensorials, sobretot amb visuals, però en general son gent molt autònoma. En aquest cas nosaltres el que podem oferir és treballar amb guies especialitzats, que quan van a visitar alguna cosa estan acostumats a tenir un llenguatge i a fer una descripció que sigui adient per les persones amb discapacitat visual.
Amb els auditius la veritat, encara que jo estic sensibilitzat perquè tinc dos fills sords, no m’he trobat encara amb peticions especifiques, perquè a l’hora de agafar un avió o comprar una habitació d’hotel ho poden fer sense cap tipus de problema. De totes maneres, nosaltres si que revisem si els hotels tenen bucle magnètic pels usuaris d’audiòfons, si tenen algun tipus d’alarmes o despertadors específics per persones amb discapacitat auditiva.
“L’impacte econòmic que te el turisme accessible dins la UE és de 345.000 milions d’euros l’any i es valora en uns 142.000 milions més el potencial que hi ha.”
Com està el turisme accessible? Hi ha en el sector la sensibilitat i els serveis necessaris?
Jo crec que el turisme en l’àmbit de Catalunya esta bastant bé, de totes maneres, les xifres que ens dóna la Comissió Europea es que l’impacte econòmic que te el turisme accessible dins la UE i generat per països de la UE és de 345.000 milions d’euros l’any. Aquest mateix estudi diu una cosa més impactant i es que es valora en uns 142.000 milions més el potencial que hi ha. Es a dir per falta d’infraestructures, per falta d’adaptació del sector, es deixen de generar 142.000 milions d’euros més.
Quines són les mancances més grans?
El més complicat és el transport. L’aeri es un drama. Cada companyia te les seves normes. N’hi ha que accepten que viatgis sol; d’altres no t’admeten si ets una persona amb mobilitat reduïda (PMR); algunes et diuen que els seients per PMR són els de la finestra, altres et diuen que les del passadís. No hi ha manera que hi hagi una uniformitat. I sobre tot el que per mi es dramàtic és el tracte que moltes vegades rep el material necessari per a aquestes persones. No es estrany que m’arribi algú dels Estats Units, Canadà o del Regne Unit i que la primera trucada sigui per veure on podem trobar una ortopèdia que em repari el que m’han trencat d’aquesta cadira de rodes. Turistes americans usuaris de cadires elèctriques que venen amb la cadira manual i esperen que algú els porti perquè no es volen arriscar al que els pugui passar amb el seu material.
“El transport aeri es un drama. Cada companyia te les seves normes. N’hi ha que accepten que viatgis sol; d’altres no t’admeten si ets un PMR; algunes et diuen que els seients per PMR són els de la finestra, altres et diuen que les del passadís. I el que és dramàtic és el tracte que rep el material necessari per a aquestes persones.”
I els establiments hotelers?
Avui en dia la legislació, en quan a allotjaments, garanteix que hi hagi un número determinat d’habitacions accessibles i que els hotels s’estiguin reformant i acabant amb les barreres arquitectòniques. Però aquestes habitacions hi ha que revisar-les. A mi m’han ensenyat una habitació accessible… i havia un esgraó per entrar al bany! I dius, perdona… O algunes habitacions accessibles on les portes per entrar al bany no son suficientment amples perquè passi una cadira de rodes. Sí que cada dia s’està millorant, evidentment, però el que falta és molta formació. Ni la gent dels hotels esta formada amb el que es necessita, ni els organismes que tenen que vetllar per això ho està.
La legislació també parla del tema preus? Es pot donar el cas que una habitació adaptada costi més que una estàndard?
En quant a l’allotjament, això no m’ho he trobat, inclús em vaig trobar amb un hotel que tenia una iniciativa que em va agradar molt, un raonament que el vaig trobar molt interessant. Em van dir: “mira, nosaltres el que hem fet ha sigut convertir les suites en habitacions accessibles. Si algú ens demana la suite, la venem a preu de suite, però si algú ens demana una habitació accessible, li oferim aquesta suite però al preu d’una habitació estàndard.”
Així doncs, un turista accessible no ha de gastar-se més diners que qualsevol altre turista?
El problema més greu és amb el transport terrestre. A Barcelona tenim una xarxa de transport públic accessible on la immensa majoria de estacions de metro son accessibles, encara que queden algunes importants, com plaça Espanya, que no ho és. La xarxa d’autobusos metropolitans també. Ara, quan comences a tenir un grup i has d’agafar un autocar es dispara el preu, perquè una plaça de discapacitat obliga a que dos o quatre seients desapareguin. I per un grup de 20 a lo millor has d’agafar un autocar de 55, amb el cost que això comporta.
“Diversos col·lectius de discapacitats a Barcelona reclamen que hi hagi el nombre de taxis accessibles que correspondria per llei. Però clar, tenir un taxi accessible obliga a una inversió considerable i el taxista no rep cap ajuda.”
I el turista individual, per exemple, per fer transferiments, també té aquest problema?
Els clients que arriben a Barcelona via aeroport o via estació, necessiten un transferiment amb vehicles accessibles, perquè, evidentment, no trobaran un vehicle accessible a la parada de taxis. Això ja comporta un cost mes elevant: has de contractar un servei de un senyor que anirà a recollir-lo, que estarà esperant el temps que calgui fins que arribi el client, etc. Això si que encareix el viatge. També hi el factor assistencial: hi ha persones que necessiten que els assisteixin en la seva higiene, el llevar-se i anar-se’n a dormir cada dia. O inclús el lloguer de segons quin material, que nosaltres organitzem i portem a l’hotel, com pot ser una grua de transferència. Son coses que no és pensen i que un turista sense discapacitat no necessita.
M’està dient que no hi ha taxis adaptats a Barcelona?
Bé, en aquests moments hi ha una reclamació per part de diversos col·lectius de discapacitats a Barcelona, que reclamen que es compleixi la llei, que hi hagi el nombre de taxis accessibles que correspondria per llei. No em vull equivocar, però em sembla que estem en torn dels 90, quan segons els ratis de la llei haurien d’haver-hi uns 525 o 530. I clar, tenir un taxi accessible obliga a una inversió per adaptar el vehicle o comprar un tipus de vehicle suficientment gran i el taxista no rep cap ajuda.
El Rent-a-car està millor en aquest sentit?
El tema del lloguer de vehicles accessibles, és terrible. Curiosament, hi ha un lloc fora de Catalunya que jo domino una mica, que es Fuerteventura. Allà puc llogar sense cap problema un vehicle adaptat i inclús puc llogar un vehicle adaptat perquè jo, usuari de cadira de rodes, pugui conduir. A la península, això és impossible.
“Llogar un cotxe perquè jo, usuari de cadira de rodes, pugui conduir… A la península, això és impossible.”
Les grans companyies no disposen d’aquest servei?
Si tu entres per exemple al web d’Avis i mires vehicles adaptats, et reenvia a una pàgina Avis del Regne Unit i et diuen que es una oferta de vehicles que la tenen exclusivament al Regne Unit. A Espanya només hi ha dues companyies, una a Barcelona i una a Madrid, que sí ofereixen el lloguer de vehicles accessibles, que no adaptats. O sigui, no tenen vehicles perquè jo conductor vagi al volant, però si que en tenen perquè jo, família, que tinc un fill amb discapacitat, pugui portar la cadira de rodes. Però clar, son dues companyies que es dediquen exclusivament a això a tota Espanya. I si necessito un vehicle a Màlaga doncs s’encarirà moltíssim, perquè hauré d’organitzar que des de Madrid portin el vehicle a Màlaga i el vagin a recollir després i això te un cost molt important.
Manca d’empreses de serveis… abans parlàvem també de la manca de formació dels professionals del turisme. Ens pot parlar d’això?
A nivell de formació sobre turisme accessible jo he estat parlant amb algunes escoles. A totes els hi sembla molt interessant, però al final no he vist que es faci res més enllà. He anat varies vegades a xerrades de 2 o 3 hores a diferents escoles de turisme. Jo crec que es tindria que formar més, però la realitat és ben diferent. He anat a hotels, per formar a personal d’atenció al client o recepció. Però clar, és un sector on hi ha una rotació altíssima i els hotels disposats em diuen que estarien formant contínuament per la seva competència. En algun moment a les escoles s’haurà d’afrontar aquest tema, que es sàpiga identificar quin tipus de discapacitat es, quin tipus de tracte s’ha de donar… i sobretot aprendre que un discapacitat té una discapacitat especifica, però té moltes capacitats. No pel fet de que una persona tingui una discapacitat, has de dirigir-te al seu company, per obviar-lo, no. Hi ha una tendència enorme a fer-ho i no té cap sentit.
“En algun moment a les escoles de turisme s’haurà d’afrontar aquesta formació, que es sàpiga identificar el tipus de discapacitat, quin tipus de tracte s’ha de donar, les necessitats del col·lectiu…”
Des de fora un té la impressió que la legislació i la sensibilitat vers a aquest col·lectiu tan important havia millorat molt.
Per mi el que es més increïble, no se si encara és així al 100%, però fins fa un parell d’anys segur, és que la única universitat d’Espanya que exigia haver cursat l’assignatura de accessibilitat per ser arquitecte, era la UIC aquí a Barcelona. Clar, quan estàs parlant d’arquitectes, que son els senyors que tenen que eliminar les barreres arquitectòniques i fer un disseny universal, doncs… es com molt increïble, que puguis ser arquitecte sense haver cursat l’assignatura de accessibilitat.
Ens podria explicar quin tipus d’experiències són els que ofereix Barcelona Special Traveler?
A Barcelona som uns privilegiats. Tenim una ciutat molt maca on hi ha moltes coses a fer, però tenim un entorn meravellós: muntanya, neu, mar… tot el territori de Catalunya ofereix un munt d’activitats i nosaltres les volem posar a l’abast de gent que ho desconeix totalment. Col·laborem amb La Molina i amb una associació que es diu Play and Train amb tot el tema de l’esquí adaptat. Doncs, des de l’esquí adaptat, vela adaptada, surf adaptat al mar… Catalunya es pionera i te tres empreses que ofereixen globus aerostàtics adaptats, que es una experiència meravellosa. Tenim un munt de coses, una quantitat de cellers adaptats on podem inclús passejar entre les vinyes en cadira de rodes…
“Aquí tenim esquí, vela, surf adaptats… i tenim tres empreses que tenen globus aerostàtics adaptats, que es una experiència meravellosa. Catalunya és pionera.”
Experiències que els seus clients, sens dubte, apreciaran i li faran viure moments inoblidables.
A mi m’agrada molt poder portar clients a Port de la Selva, que vegin els vaixells de pesca, que puguin anar a la llotja i veure com és la subhasta i després degustar i menjar el que s’ha subhastat al restaurant en que hi ha al costat. Agrada molt. Tinc l’exemple de una clienta que la vam portar a esquiar. No sabia que existia la possibilitat de esquiar en una cadira i que et pilotessin i et portessin. Quan va acabar la experiència, se’m va abraçar plorant i em va dir dues coses: la primera, “mai havia pensat que sentiria la sensació de velocitat i el vent a la cara com la que he tingut”. La segona, “mai m’hagués imaginat que estaria al cim d’una muntanya”. Hi han moltes possibilitats, moltes coses a fer, i el que volem es no centrar-nos exclusivament a fer el tour accessible per el barri gòtic o anar a Montserrat i anar a un celler, no. Volem oferir i oferim coses que van molt més enllà.
Vull veure el web d’ENAT, la xarxa europea de turisme accessible
