Ja tenim impost turístic
Una opinió crítica amb la taxa turística catalana en considerar-la poc adequada i no consensuada. Un exemple que posa de manifest la poca consideració que es té per un sector vital per a Catalunya.
Després d’uns dies de tempesta provocada per una borrasca inesperada, on hem vist “el rei ros” repartint impermeables amb la regadora a la mà i “farols” de partides de pòker, va arribar la calma gràcies a la coneguda política de qui dies passa anys empeny.
Tenim un impost turístic, fet i pactat barroerament, que enguany serà simbòlic però l’any vinent gravarà de manera considerable algunes empreses, segments o destinacions. En el trajecte ningú ha estat capaç de deixar clar com es gastaran aquests diners, i molt menys si serviran per posar remei a alguns dels mals i dels dèficits que el sector pateix.
Els que portem anys en aquest món del turisme no deixem de tenir la sensació de que a cada bugada perdem un llençol. Cada dia més aportació a la sostenibilitat econòmica del país i a cada minut menys retorn perquè aquesta crossa que ens manté dempeus no faci figa. Un dels pocs sectors que ni ha especulat, ni ha deslocalitzat, és avui l’ase dels cops.
Massa sovint podríem fer un perfecte paral•lelisme entre la relació Espanya/Catalunya, i la relació govern/turisme. El fet és que si hom té la doble condició de català i d’empresari turístic acaba tenint la sensació de ser una vaca de vuit mamelles. Però qualsevol pagès sap que més mamelles no aporten més llet, ans al contrari, posen en perill la vida de la vaca.
Fins a l’aplicació del nou impost, tenim per davant una temporada turística que per uns i altres (recaptadors i pagadors) és fonamental. En plena depressió i recessió consumista del mercat interior, caldrà posar totes les expectatives en Europa i esperar que la situació de la Mediterrània turística del nord d’Àfrica i la convulsió grega, ajudin a fer de Catalunya una destinació preferent pels mercats emissors britànic, centreeuropeu, nòrdic, rus i sobretot francès.
Només així, des d’algunes tribunes podran explicar públicament que baixa l’atur i que el país creix i recupera l’alè, i només així, els que han de pagar la propera tardor, podran fer-ho amb el coratge suficient per passar un altre hivern de patiment, sense tirar el barret al foc, ni esperar cap creu al pit.
Martí Sabrià i Deulofeu