Imatge turística de la província de Barcelona
Un estudi de la Diputació de Barcelona constata que les marques i les comarques no tenen visualització com a tals. En general i de manera comuna als quatre mercats emissors analitzats, les repercussions solen referir-se bàsicament a les poblacions. Les principals: Montserrat i Sitges, i també Vic. En el cas dels mercats britànic i alemany, la Diputació té el repte de treballar per evitar que diferents zones de la província es continuïn associant a d’altres marques turístiques de Catalunya.
L’Estudi de Visualització Turística valora el coneixement i la percepció turística de la província de Barcelona –sense incloure-hi la capital- per part dels principals mercats emissors europeus: Espanya, França, Alemanya i el Regne Unit. S’han analitzat més de 200 mitjans des de maig de 2008 a abril de 2009, i es pretén que sigui una nova eina a disposició dels agents turístics del territori. Per tant, a més del posicionament de la província, inclou recomanacions per millorar la planificació i la comunicació i suggereix la creació de nous productes turístics i les estratègies per a comercialitzar-los.
Per tipologia de mitjà
L’estudi se centra en quatre suports comunicatius: mitjans tradicionals (diaris regionals i nacionals, revistes especialitzades i generalistes i televisió), guies turístiques en paper, catàlegs d’operadors i l’entorn on line.
Segons l’estudi, Montserrat i Sitges, seguides de Vic, són les ciutats amb més presència als mitjans tradicionals. La Catalunya Central és la marca més tractada a Espanya i França, mentre que la Costa del Garraf té més protagonisme als mitjans alemanys i britànics. Els productes turístics bàsics a tot arreu són el cultural i gastronòmic.
Les guies en paper de fora de l’estat no informen gaire sobre la província de Barcelona. Sitges, Montserrat i Vic repeteixen com a localitats més tractades, i els productes turístics més destacats són la cultura, la natura i la gastronomia. En els catàlegs dels turoperadors els municipis més tractats són Calella, Santa Susanna i Montserrat, i els productes bàsics són el cultural, natura, sol i platja, i com a factor addicional, l’allotjament.
Als fórums online s’observa un fort lligam de Barcelona ciutat amb la resta de la provínci i Vic, Sitges i Montserrat repeteixen podi.
Per mercats
Fent l’anàlisi per mercats, la província té força protagonisme als mitjans de comunicació espanyols, però amb escassa visualització a les revistes de més audiència, i als catàlegs dels turoperadors només les marques costaneres estan ben posicionades.
A França, la demarcació de Barcelona té presència sobretot a mitjans regionals i de proximitat, i queda fora dels de caire estatal. La província es percep com a una destinació independent de la capital. Segons l’estudi de la Diputació, tant a Espanya com a França caldria reforçar el vincle amb la capital catalana per aprofitar el seu potencial mediàtic.
Als mitjans i entorns online britànics i alemanys el nivell de visualització de la província també és baix, i mancat d’unitat territorial. Les marques turístiques no són conegudes: les poblacions de Costa de Barcelona–Maresme s’associen a la Costa Brava, i les poblacions turístiques del Garraf, a la Costa Daurada. L’oferta es concentra entorn a destinacions determinades, i de nou les poblacions costaneres són les úniques unitats territorials que gaudeixen d’un cert posicionament.
Les estratègies proposades passen per unificar esforços, intensificar la col•laboració amb altres entitats catalanes i espanyoles de promoció, i aprofitar els pols turístics de la demarcació de Barcelona ja consolidats per donar a conèixer la resta de l’oferta provincial.
