Els municipis de la costa catalana també s’oposen al nou decret de pisos turístics
Els ajuntaments de les destinacions de costa es queixen de les incerteses que genera la nova normativa catalana de pisos turístics que els obliga a reduir el nombre de habitatges d’ús turístic (HUT) que actualment tenen llicència. En 47 localitats hi ha més oferta de la que marca la llei i no saben com s’ha d’aplicar el seu cessament.
Ara són els municipis els que se sumen a les crítiques del sector dels apartaments turístics. Les associacions empresarials ja parlen de reclamacions patrimonials a la Generalitat de Catalunya pel que consideren una expropiació.
En el cas de les administracions locals les crítiques al Govern català són perquè no ha tingut en compte les particularitats de cada localitat. Les zones més afectades seran els Pirineus, la Costa Brava i la Costa Daurada on la seva activitat econòmica es basa en el turisme.
Entre els municipis turístics més afectats hi ha casos crítics com Pals o Cadaqués, a la Costa Brava, que hauran de reduir l’oferta en més d’un 80% i un 70% respectivament. També Salou, a la Costa Daurada, haurà de reduir en un 60% la seva oferta actual i a la Val d’Aran hi ha el cas de Naut Aran que ha de tancar el 84% dels seus habitatges turístics.
Una normativa pensada només per a les grans ciutats que s’aplica a totes les localitats
L’alcalde de Salou, Pere Granados, que haurà de tancar 4.000 pisos turístics s’ha mostrat públicament contrari. El municipi té més places d’habitatges d’ús turístic (36.500) que places hoteleres (30.000). El 70% de les vivendes de Salou són segones residències i poc menys d’una tercera part es dedica al lloguer turístic.
En el cas de la Costa Brava els càlculs són que els ajuntaments hauran de reduir entre el 40% i el 60% dels HUTs. L’alcalde de Castell-Platja d’Aro i s’Agaró, Maurici Jiménez, creu que cal fer una regulació amb bisturí des del territori que té proximitat amb els veïns i amb els propietaris i per tant pot adaptar a la realitat de cada lloc.
Les grans capitals, en canvi, s’han mostrat a favor del decret. Les capitals de província, que són les més afectades per la gentrificació turística i la manca de vivenda habitual valoren la proposta com una oportunitat per limitar l’activitat. Quan el decret llei estigui aprovat pel Parlament de Catalunya no podran haver més de 10 habitatges d’us turístics per cada 100 habitants.
