Els càmpings catalans en perill en estar situats en zones inundables
Un gran nombre de càmpings de Catalunya tenen una situació urbanística irregular en estar situats en zona inundable i hauran de fer un pla especial per regular la seva activitat.
Davant d’aquesta situació estan obligats delimitar les zones inundables, garantir els temps d’evacuació i redactar un pla d’autoprotecció. La totalitat dels càmpings han subscrit, de comú acord, uns criteris homogenis que regularan les condicions a complir tant per aquests establiments que han de regularitzar-se com per autoritzar noves obertures.
Segons l’administració ha abordat la problemàtica dels càmpings en zones inundables perquè els considera “d’especial vulnerabilitat en cas d’avingudes” perquè els seus elements són “extremadament més fràgil que les edificacions”. L’activitat de càmping és, però, compatible si es gestiona adequadament el risc, garantint la seguretat dels seus usuaris.
Ara, el sector, que estava en fals per aquesta situació ja compta amb el procediment urbanístic a seguir per a la seva regularització. Els establiments hauran d’iniciar els treballs per al seu Pla en el termini màxim d’un any i l’hauran de finalitzar en el termini màxim de dos anys.
Així, les dades mínimes per poder informar sobre la compatibilitat d’un càmping en zona inundable són les següents:
-La delimitació de les zones inundables per a períodes de retorn de 10, 50, 100 i 500 anys, a partir de les millors dades disponibles.
-L’existència d’un pla d’autoprotecció que permeti posar en marxa les actuacions necessàries per protegir els clients del càmping.
-Que el temps d’evacuació dels ocupants sigui inferior al temps disponible entre l’avís de l’avinguda i la seva arribada. O bé, que es prenguin mesures per reduir aquest temps.
-Que el càmping disposi dels mecanismes, de cost variable, per detectar i prevenir quan es pot produir una inundació i que permetin assegurar-ne l’evacuació total.
