El turisme, un dels pilars de la candidatura de Ramon Masià a la presidència de la Cambra de Barcelona
Les eleccions a les 13 Cambres de Comerç de Catalunya ja s’han convocat i es realitzaran entre el 2 i el 8 de maig. D’entre totes les cambres, la més important quantitativament i perquè representa fins a un 75% de l’economia real de Catalunya, és la Cambra Oficial de Comerç, Indústria, Serveis i Navegació de Barcelona.
De les quatre candidatures existents actualment, és la de Ramon Masià la que està treballant des de fa ja un any per aconseguir la presidència i la que ha aglutinat un important equip de treball. La candidatura, que es presenta amb el lema de Anem per feina! te en el turisme un dels seus pilars fonamentals i per això part del seu equip turístic s’acaba de presentar. A més de Ramon Masià, la presentació ha anat a càrrec de Rosa Martín pel sector de les agències de viatges, Santiago Soteras, que és membre del comitè executiu de Turisme de Barcelona i representa el sector de la restauració i bars i Roberto Torregrosa, que representa el sector hoteler, ja que és Director General de Guitart Hotels i president de l’Associació Catalana de Professionals del Turisme.
La candidatura creu que la Cambra és un òrgan amb gran capacitat d’influència amb un fort teixit empresarial i molt transversal. El 90% de la Cambra el formen autònoms i microempreses
Els principals punts de la candidatura vers el turisme són els següents:
- Creació d’un Clúster del Turisme de caràcter transversal que disseny un nou model turístic per a la ciutat. Cal un treball conjunt entre els diferents actors del turisme, les administracions i la ciutadania.
- El president de la Cambra ha de ser el president de Turisme de Barcelona. Creuen que s’han d’aprofitar molt més les sinèrgies de la Cambra i de Turisme de Barcelona.
- S’ha de primar la promoció del turisme de qualitat.
- Cal esponjar el focus d’atracció turística.
- La taxa turística han de revertit a les ciutats i a la ciutadania.
– Cal desestacionalitzar les visites a la ciutat, promovent esdeveniments com grans exposicions, escapades hivernals, festes nadalenques, de tardor, etc. a més del tema de congressos i fires. - Reforçar la seguretat ciutadana.
- Realitzar pedagogia turística per a que els ciutadans siguin conscients que el turisme i el seu creixement reverteix en la riquesa i desenvolupament econòmic de la ciutat. Fins i tot van apuntar a que s’hauria d’ensenyar el què és i què representa aquest sector a l’escola.
- La gent és carrega fàcilment el turisme, quan és una font de riquesa important. El que cal és gestionar millor, no prohibir i parlar amb coneixement de causa. “Si diem que els creuers són altament contaminants no s’està dient la veritat. Sempre que es parla de turisme es parla en negatiu i això no pot ser:”
- – El PEUAT (Pla Especial Urbanístic d’Allotjaments Turístics) és un desastre. No és poden posar traves a la iniciativa dels empresaris, al contrari, se’ls ha d’estimular perquè segueixin invertint i apostant per la ciutat.
– Barcelona és global i tenim una sèrie de ciutadans barcelonins d’altres orígens, com marroquins, xinesos, hindús, pakistanesos o llatinoamericans que porten ja varies generacions aquí i que poden ajudar molt a portar turisme dels seus països d’origen si els obrim les portes del treball comú. Posen d’exemples les diferents comunitats que donen molta força a ciutats com Londres o París. Per a tots ells, la candidatura ha creat un programa anomenat C’MON.
– Les paraules clau de la candidatura són: Transparència, Rigor, Posar Ordre, Inclusió.
Reforma de Turisme de Barcelona
Tant Ramon Masià com Santiago Soteras formen part del Comitè Executiu de Turisme de Barcelona. No defugen els èxits i la bona feina feta pel consorci turístic, que consideren que ha tingut un model públic-privat exemplar, però creuen que el model encara penja de l’èxit dels Jocs Olímpics i cal mirar endavant buscant noves formes de treballar. L’estancament de Barcelona és un fet i cal redreçar la forma de fer les coses.
Així consideren que Barcelona ha de ser la Gran Barcelona, ja que no te sentit la ciutat sense la seva àrea metropolitana. Van recordar que l’aeroport és troba al Prat, la fira a l’Hospitalet, el port també agafa part del terme municipal del Prat. Per això veuen indispensable que el president de la Cambra sigui el president de Turisme de Barcelona.
– La Generalitat i la Diputació haurien de formar part del comitè executiu de Turisme de Barcelona, deixant de banda el tema dels percentatges de representativitat. Es tracta de sumar i obrir la institució a entitats que la puguin fer créixer.
– Malgrat això, la gestió de l’entitat ha de seguir sent privada, “perquè el sector privat generalment gestiona millor que el públic.”
– La Cambra és el lloc ideal per portar a terme tot aquest projecte, perquè son empresaris, “no hi ha un protagonisme polític, la Cambra dóna servei a les empreses i amb elles podem aconseguir que determinats esdeveniments vinguin a Barcelona”. El turisme és molt és que el que solem entendre amb aquest nom. “Hi ha un 36% de gent que torna a Barcelona i aquesta gent també acaba comprant un pis, posant un negoci o sent bons prescriptors de la ciutat.”
A nivell més global, la candidatura Anem per feina! també vol un canvi radical a la Cambra ”hi ha un divorci entre la Cambra i la societat”. Està malmesa econòmicament des de que no és obligació pagar les quotes. Però la gent no coneix els serveis que la Cambra ofereix. “Els autònoms, per exemple, no saben que la Cambra també és per ells”. Recorden que “totes les empreses, tant persones físiques com jurídiques, amb activitat econòmica, poden votar a les eleccions a la Cambra.”
Divorci entre la Cambra i la societat
També creuen que la Cambra ha deixat de la mà les seves delegacions i només mira per Barcelona ciutat. La candidatura vol reforçar les delegacions que existeixen a Igualada, Vilafranca del Penedès, Vilanova i la Geltrú, Sant Feliu de Llobregat, Viladecans, Mataró, Granollers, Mollet del Vallès, Vic, Berga, Badalona i L‘Hospitalet de Llobregat. La idea és dotar-les de més autonomia, ja que la descentralització permetria agilitzar i ser més eficients.
“Per exemple, de les 400.000 empreses que es troben sota l’abric de la Cambra de Comerç de Barcelona, 12.100 són osonenques. Aquesta xifra situa la comarca osonenca per sobre d’altres cambres catalanes com les de Tàrrega o Valls”. Amb el plantejament més descentralitzador de Masià, el nombre de cambres passaria de les 13 actuals a 21, en una “perfecta coordinació amb la cambra mare”, segons el candidat.
Un altre punt important és que la Cambra de Barcelona pugui estar en els òrgans decisoris de la futura Cambra de Comerç Europea, una cambra que s’està impulsant des de diverses institucions per a fomentar la interacció de les empreses de ciutats diferents.
En definitiva, la candidatura de Ramon Masià té un pla de treball d’onze punts a desenvolupar en el període 2018-2022.
Ramon Masià és Llicenciat en Dret i en Ciències Econòmiques per la Universitat de Barcelona i és administrador de l’empresa Serviaux 2014 SLU. És membre del Ple de la Cambra des del 2002, del Comitè Executiu de Turisme de Barcelona i Vicepresident Executiu de la Fundació Barcelona Promoció.
