El problema del finançament dels municipis turístics

Els principals municipis turístics del país han recuperat la seva antiga reclamació de millorar el finançament d’aquestes localitats. Amb la tornada a l’activitat després de l’aturada de la pandèmia, totes les previsions indiquen que les destinacions tindran afluència de rècord. Aquest estiu les destinacions de platja es veuran tensionades com abans del 2019. En alguns municipis es multiplicarà la població flotant per dues i tres vegades la resident. Això vol dir que els serveis habituals que ofereix un ajuntament als veïns s’han de dimensionar a la realitat dels visitants temporals.

Un municipi turístic no compta amb cap benefici especial a la llei d’hisendes locals. Així que el finançament públic és limitat i no va més enllà dels impostos o gravàmens que pugui imposar cada localitat a algunes activitats econòmiques. Insuficient per cobrir el cost de multiplicar per tres el tractament dels residus, la seguretat, la neteja, els serveis sanitaris, el consum d’aigua, entre d’altres d’una llarga llita.

El president de l’Aliança de Municipis Turístics de Sol i Platja (AMT) i alcalde de Salou, Pere Granados, ha traslladat al Govern la reclamació de les vuit destinacions més importants d’Espanya. L’AMT és una iniciativa de les destinacions turístiques d’Adeje, Arona, Benidorm, Calvià, Lloret de Mar, Salou, San Bartolomé de Tirajana i Torremolinos. Entre tots sumen prop de 70 milions de pernoctacions.

Des del 2019 l’AMT sol·licita una nova definició de municipi turístic i un nou model de finançament. Ara han realitzat un estudi que analitza les realitats de 40 destinacions diferents al món. Les conclusions d’aquest estudi permetrien actualitzar la definició i que se’ls reconegui legalment aquesta categoria amb qüestions tangibles. Mentrestant, l’AMT té com a objectiu per a aquest 2023 un pla nacional especial que beneficiï les destinacions de sol i platja.