El futur de PortAventura i Barcelona World
L’autor analitza la instal•lació de Barcelona World a tocar de Port Aventura. Considera que modificarà el model originari i de desenvolupament del parc temàtic de Salou.
El més important d’un discurs polític és sempre el que no es diu. El comunicat oficial del Govern català sobre Barcelona World no utilitzava un mot essencial que sí van fer servir els mitjans de comunicació. Quin va ser? Mentre proven de trobar el mot ocult, fem una travessia en el temps.
Models de parc
Som a principis dels anys 90 i Disney decideix finalment apostar pel continent europeu. Com saben, l’imperi del ratolí dubtà entre Catalunya i París. No era només una elecció geogràfica, sinó essencialment una elecció entre dos models: un parc d’oci metropolità o una concentració turística. El primer parc Disney d’Anaheim és, essencialment, un espai d’oci de proximitat al servei dels habitants de la seva àrea d’influència, que és Califòrnia. El mateix passa amb TokyoDisney, que funciona perquè està situat en una àrea metropolitana amb una massa crítica suficient. Per contra, DisneyWorld és una peça clau d’un conjunt de parcs, situats a Orlando, que no viuen del mercat de proximitat, sinó dels fluxos turístics. Simplificant, quan Disney ha de triar entre París i Catalunya està triant entre un Disneyland o un Disneyworld europeus.
Ja coneixem la història: Disney opta per París, que té vàries desenes de milions de visitants potencials en una isocrona de tres hores. Però l’experiència acumulada, permet al Govern català atreure la inversió de l’operador nord-americà Anheuser Busch i obrir les portes de Port Aventura. Per tant, el parc és el Pla B del projecte Disney d’un complex turístic, capaç d’atreure milions de visitants per la concentració de diversos parcs. Per això, la complexa operació urbanística aïlla més de 800 hectàrees, quan en realitat l’extensió del parc inicial a penes supera les 300. Hi ha una reserva de sòl àmplia, que té l’objectiu explícit d’allotjar dos nous parcs temàtics i crear una versió europea del model d’Orlando.
En realitat, Disneyland París va ser alguna cosa més que un model d’oci metropolità. Com explica molt bé el professor Anton, el parc situat lluny de París, a Marne-la-Vallée, crea una nova centralitat que atreu activitats econòmiques que no són estrictament turístiques. A prop del parc se situa el gran complex comercial Val d’Europe, centres residencials, un parc tecnològic o un centre universitari. És una curiosa paradoxa: Si el primer parc Disney és un centre d’oci atret per la densitat urbana, el parc de París crea nous centres urbans (residencials, productius) atrets per la densitat d’oci.
El projecte del segon parc
La història de Port Aventura ha estat, des dels seus orígens, molt condicionada pel referent d’Orlando. La fase inicial del parc s’alimenta essencialment del públic de proximitat i, de fet, només un terç dels 3 milions llargs de visitants són estrangers. Port Aventura és un bon parc, però no té les dimensions suficients com per a esdevenir una atracció ad hoc, més enllà de la seva àrea d’influència immediata. Molt lluny de les xifres de Disney, Port Aventura competeix amb parcs de dimensions molt similars com Europa Park, Efteling, Tivoli i Liseberg.
El disseny inicial de Busch era la creació d’un primer parc que servís com a àncora per a la ubicació de dos nous parcs més endavant. L’única oportunitat de superar el sostre dels quatre milions i saltar del model regional era la concentració de peces, capaces de crear una atractiu per se. Quan Busch abandona el projecte i entra Universal, s’obren les portes a la construcció d’un nou parc del cinema, la segona peça necessària del sistema temàtic. Universal testa la salut del parc durant varis anys i finalment desestima l’operació i abandona el projecte. L’entrada del hòlding Investindustrial frena les expectatives de creixement, ja que el grup inversor només té experiència en un modest parc italià Gardaland.
La paraula absent
La paraula que el Govern no va pronunciar és parc. Barcelona World no són sis parcs temàtics. Seria absurd pensar que hom pot encabir sis parcs en el mateix espai que ocupa Port Aventura, de manera que en realitat són sis àrees temàtiques, i no sis parcs. Però Barcelona World tampoc és un parc amb sis àrees, perquè simplement no és cap parc.
Un parc d’atraccions és un espai temàtic que té diverses característiques, però la més important és que concentra atraccions i espectacles. Sense atraccions, no hi ha parc. Els parcs tenen també un model de gestió centralitzat, una narració seqüenciada, una estructura declinada en temes i un sistema únic d’entrada POP (pay one price). La nota del Govern diu textualment "complexos turístics" i no parcs, que estaran format per "hotels, shopping centers, teatres, centres de convencions, casinos i àrees amb serveis i oficines", però no diu que hi haurà atraccions. Ni sis parcs, ni un parc. En realitat, és un espai tematitzat, format per sis àrees, que acolliran diverses activitats recreatives i serveis.
El cost d’oportunitat
Barcelona World és, essencialment, la renúncia al model Orlando i la fi del projecte turístic de Port Aventura, que mai més podrà ser un model de concentració d’oci. Port Aventura precisava de dos parcs més per a aspirar a trencar el sostre de vidre de la seva capacitat d’atracció. I la reserva de sòl en l’espai adjacent tenia, des dels seus orígens, aquesta inequívoca funció. Sense un nou parc, Port Aventura serà sempre un espai centrat en la captació del mercat de referència i dels turistes del litoral. Per aquests darrers, el parc és una motivació secundària, un atractiu complementari de les motivacions bàsiques. I com ens ensenyen les estadístiques de l’Observatori de la Costa Daurada, la seva incidència és relativa.
Barcelona World és un cas de manual del concepte econòmic de cost d’oportunitat. La suma de la necessitat de capitalització del principal accionista i la necessitat política d’un pla B al fracàs d’EuroVegas, han accelerat un mecanisme d’aprofitament d’un sòl estratègic, que es destinarà a uns usos diferents dels que s’havien previst. L’absència d’un operador especialitzat en parcs temàtics i el protagonisme d’un inversor específicament immobiliari estan motivades per la naturalesa de l’operació: La venda d’uns terrenys atractius, amb una imatge de marca valuosa, que es destinaran a uns usos difosos (casinos, hotels, centres comercials, centres de convencions…), basats en allò que hem anomenat nova centralitat. Malgrat que sembli el contrari, és una mala notícia per al parc i per al seu projecte originari.
José Antonio Donaire
Director d’INSETUR (Universitat de Girona)
http://don-aire.blogspot.com.es
@DonAire
