El Congrés Mundial de Turisme Esportiu convida a reflexionar sobre la sostenibilitat dels grans esdeveniments i a cercar noves fórmules per desenvolupar-lo
S’ha celebrat finalment a Lloret de Mar l’esperat primer Congrés Mundial de Turisme Esportiu que va haver de posposar-se l’any passat a causa de la pandèmia. Les dues jornades van desenvolupar-se amb gran èxit, degut a l’intens programa, amb una seixantena de ponents i al format híbrid, que va permetre la participació presencial d’unes 350 persones i en streaming d’unes 200 més.
El congrés, organitzat per l’Agència Catalana de Turisme amb la col·laboració del Patronat de Turisme Costa Brava Girona y l’Ajuntament de Lloret de Mar a través de Lloret Turisme, ha comptat també amb el recolzament de l’Organització Mundial del Turisme (OMT). S’ha celebrat al Palau de Congressos Olympic del resort de la cadena Evenia Hotels, que en conjunt ofereix gairebé 800 habitacions repartides en quatre establiments.
La inauguració oficial va comptar amb la presència virtual de Zurab Pololikashvili, secretari general de l’OMT i la presencial de Roger Torrent, conseller d’Empresa i Treball de la Generalitat, que va remarcar que “El turisme esportiu ofereix unes oportunitats econòmiques, laborals, socials, culturals i d’oci saludable que hem de saber aprofitar a Catalunya”.
El Congrés constava de 10 sessions. A la primera, titulada “Reptes de turisme esportiu davant la nova normalitat i la seva contribució al desenvolupament sostenible”, va destacar la presència de Kilian Jornet per holograma des de Noruega. Jornet va dir que “la sostenibilitat és EL TEMA pel futur, no un tema més” i que “cal revisar el model de reunir a gent de tot el món a un sol lloc”. Va demanar una reflexió sobre el model econòmic de les regions on es fan grans esdeveniments i va recordar el gran impacte que deixem com humans a la natura.
Entre les coses a revisar va citar la ubicació dels esdeveniments, perquè no és facin viatges llargs i si es fan, que signifiquin passar molt més temps a la destinació; donar segones oportunitats a la roba i al material: millor llogar que comprar per fer un escàs ús; revisar els regals pels participants, perquè siguin més locals o plantar arbres en lloc de donar samarretes que no tenen cap sentit; revisar el tema del menjar i dels càterings on abunden plàstics i tenir cura amb les xarxes socials, per no publicitar els llocs perquè hi vagi tot el món al mateix temps. Finalment va recordar la importància de l’empremta de carboni, que té a veure amb la mobilitat o la producció d’energia. I va dir que la base d’aquest comportament és individual i que calen acords profunds entre sector públic, privat, associacions i ciutadania de forma transversal.
En general, tots aquests temes van estar presents de forma més intensiva en les diferents sessions. Narcís Ferrer, director de l’Agència Catalana de Turisme, va destacar en les conclusions de la cloenda del congrés, deu temes principals debatuts:
- Importància del turisme esportiu en la reactivació del turisme mundial post pandèmia.
- Importància de generar major sinergia en el binomi turístic i esportiu.
- Rellevància de tenir valors en inclusió i diversitat en aquests dos sectors.
- El rol de les comunitats locals. Es necessari apropar al turista a la comunitat local i parlar i demanar la seva opinió abans de la celebració de l’esdeveniment.
- Un turisme esportiu més conscient. Cal motivar el canvi en la cultura del viatge i aconseguir arribar a un turisme conscient i regeneratiu.
- Tendències de la demanda del turisme esportiu.
- Innovació com a factor de competitivitat més important per a les nostres destinacions i experiències esportives.
- Sostenibilitat com a repte. El tema principal que al llarg de tot el congrés ha estat present de forma transversal.
- Tendències en la comercialització del turisme esportiu. El rol de la tecnologia i la digitalització marcaran el canvi en les estratègies de màrqueting de la complexa comercialització d’aquest sector.
- Recerca. En el congrés s’han presentat fins a 11 investigacions de universitats d’arreu del món: Japó, Estats Units, Irlanda, Portugal, Espanya, Croàcia, Brasil i la Polinèsia.
Podeu veure el programa complet AQUÍ.
Cal destacar l’esforç dels organitzadors per portar presencialment i en línia ponents de diferents llocs del món, grans especialistes i investigadors, que difícilment es veuen en trobades i congressos de turisme del nostre país, la qual cosa va contribuir, sens dubte, a obrir el ventall d’experiències i opcions ofertes als congressistes.
Podeu veure la llarga llista dels ponents participants AQUÍ.
Durant el congrés els participants que ho han desitjat també han pogut gaudir d’activitats esportives i visites tècniques perfectament organitzades pels responsables de Lloret Turisme. Cal recordar que la vila de la Costa Brava està certificada des de fa molts anys amb la marca de Destinació de Turisme Esportiu que concedeix l’ACT.
En definitiva, l’èxit d’aquest primer Congrés Mundial de Turisme Esportiu obliga a pensar que hi haurà una segona edició, però de moment encara ningú ha agafat el relleu de Lloret de Mar.