El Barcelona Global Summit interpel·la la societat civil i l’Administració i presenta 10 propostes per millorar Barcelona

L’associació privada Barcelona Global ha presentat el primer Barcelona Global Summit (Veure Comunicatur) i tal i com havien anunciat, han interpel·lat al sector turístic privat, empresaris i a l’Administració a millorar la relació del turisme amb la ciutat de Barcelona i els seus habitants.

La premissa de la qual parteix és que ja hi ha altres ciutats al món que han passat per situacions semblants a la que ara hi ha a Barcelona i cal mirar com ho han solucionat per aplicar-ho. Així, durant aquest fòrum, a més de presentar les xifres ja conegudes del que aporta el turisme a la ciutat, s’han exposat els fruits del treball realitzat per l’Associació, que ha analitzat 20 ciutats del món. Quatre d’elles (Nova York,  Miami Beach, Ciutat del Cap i Amsterdam) han estat presents en el Summit i han explicat algunes de les mesures d’èxit que han portat a una millor relació entre turistes i residents.

10 propostes concretes
La gran novetat del Summit ha estat les propostes concretes que el president de Barcelona Global, Gonzalo Rodés ha efectuat, basant-se en aquests models i que consideren que es poden aplicar a Barcelona. Les més significatives, potser, siguin la proposta d’introduir un recàrrec en la taxa turística, ja que en el seu moment el sector privat va ser el que més és va oposar a introduir la taxa i la proposta de crear un segell de bones pràctiques laborals.

El decàleg:
1. Impuls de la col·laboració públic-privada i privada-privada. És el que ha fet Nova York per descentralitzar el turisme i crear noves àrees d’interès gràcies a la implicació del sector privat per aconseguir-ho. En aquest sentit és proposa fer del Paral·lel un nou centre d’atracció, amb posada al dia del pla “Fem Paral·lel”. També incentivar la “Gran Barcelona”, identificant 3 o 4 projectes de l’àrea metropolitana, com seria el cas de l’Hospitalet, per exemple o les platges de l’entorn de Barcelona.  Finalment s’ha parlat d’aprofitar el replantejament que l’ajuntament està fent de la Rambla, per presentar propostes concretes, juntament a “Amics de la Rambla”.

2. Ús de la tecnologia per millorar l’experiència del visitant. Amsterdam informa en temps real de les cues que hi ha al museu Van Gogh, per exemple, proposant visitar altres llocs on no hi ha cues.

3. La mateixa tecnologia pot servir per millorar la convivència amb el resident, comunicant molt millor l’afectació que pot haver-hi a un barri per un esdeveniment, una fira o l’arribada de creueristes.

4. Sobre la problemàtica de l’habitatge, es proposa limitar el temps i l’ocupació dels habitatges d’ús turístic. Amsterdam obliga a que els propietaris només poden llogar-lo 60 dies a l’any (que l’any vinent seran 30) i limitat a 4 persones per habitatge.

5. Revisió de l’IBI que suporten els edificis complerts d’apartaments turístics per equiparar la seva fiscalitat a la major rendibilitat que l’ús turístic té en relació al residencial. L’augment d’aquest IBI recaptat és destinaria a habitatge social.

6. Crear una plataforma comuna on hi hagi tota la informació d’aquests habitatges i unificar les bases de dades incloent la fiscalitat i la informació a l’ajuntament del nombre de persones i temps d’estada.

7. La música com activitat de generació de valor afegit. Donada la gran programació musical de la ciutat, identificar Barcelona com una ciutat de música, però arribant a ser una veritable plataforma pel sector. Miami Beach és va reinventar a partir de crear la fira Art Basel Miami Beach.

8. Introduir un recàrrec a la Taxa Turística per dotar un fons de suport a la cultura que podria gestionar-se per un model públic-privat. Calculen que podrien recaptar-se uns sis milions d’euros que podrien servir per la idea de ciutat de la música.

9. Millorar la percepció del turisme per part del resident, amb una millor informació sobre els beneficis del turisme per a la ciutat i la creació del segell “Projecte finançat amb la Taxa Turística”. Pensen que la gent no sap què es fa amb els diners recaptats amb la taxa i cal explicar-ho als residents.

10. Augmentar la responsabilitat social del sector creant una certificació dirigida a visualitzar les bones pràctiques laborals dels establiments turístics, que acreditaria la igualtat salarial entre homes i dones per la mateixa ocupació i la igualtat salarial entre personal propi i personal externalitzat. Ciutat del Cap ha mostrat l’exemple més clar en aquest sentit, al revertir tots els ingressos del sector MICE en els residents, en forma de creació de llocs de treball, incentivar estudis universitaris, ajut a les dones per crear empreses, etc. “El turisme és or” diuen.

L’urbanista i consultor internacional Greg Clark, que ha obert i tancat la jornada, ha resumit la importància del turisme dient que és la eina de màrqueting més intel·ligent per organitzar la ciutat. “Una gran ciutat necessita un turisme responsable i aquest necessita lideratge i el lideratge exigeix confiança i això significa que cal saber què és Barcelona.”