Ecoturisme a Catalunya: reptes per un turisme sostenible als Espais Naturals Protegits
L’ecoturisme, entès de manera simplificada com aquell turisme responsable d’observació i gaudi de la natura respectuós i dinamitzador de les poblacions locals, és una de les modalitats turístiques que millor compatibilitza els objectius i valors promoguts pels propis Espais Naturals Protegits (ENP) amb l’activitat turística i d’ús públic.
Aquest 2015 en què “Catalunya és casa teva”, les destinacions turístiques catalanes d’interior i de muntanya, i per extensió el sector de l’ecoturisme, prenen un protagonisme especial, gairebé diria que inèdit, per esdevenir referència i atractiu per aquells visitants forans i locals amb ganes de descobrir i gaudir dels racons que amaga la Catalunya més salvatge. Així, en un context de redescoberta interior del nostre país coincident amb el procés de consolidació de l’ecoturisme a casa nostra, és oportú aturar-se i fer una mirada atenta als reptes que es plantegen a l’entorn del sector i dels nostres espais naturals, sobretot d’aquells protegits, que representen més del 30% de l’extensió dins de l’equació territorial.
Primer repte: De… espais protegits fràgils i amenaçats a… patrimoni conservat i valoritzat. És important reconèixer que Catalunya és natura i és estratègic preservar-ne aquest caràcter. Els nostres ENP alberguen una rica diversitat d’hàbitats, espècies, paisatges i fenòmens naturals, en un territori relativament petit proper als principals nuclis urbans del país, que esdevenen un atractiu ecoturístic de primer ordre. És clau que en posar en valor aquest patrimoni natural i cultural es tingui molt en compte la seva fragilitat envers els impactes, i es garanteixi la seva conservació fent un ús turístic sostenible i responsable.
Segon repte: De… equipaments i infraestructures inadequades a… serveis de dinamització turística i territorial. Els ENP disposen d’una extensa xarxa d’equipaments públics d’acollida de visitants, senyalització i interpretació del patrimoni però amb importants diferències en quantitat i qualitat entre ells. Aquests requereixen ser optimitzats per a fer-los atractius i integrats a l’oferta turística i afins a la lògica de dinamització territorial. Les opcions d’accés i mobilitat interna als ENP, sobretot amb transport públic o col·lectiu són escasses i poc competitives, i l’adaptació dels equipaments per persones amb necessitats especials (mobilitat, visual, auditiva, cognitiva) necessita encara recórrer un llarg camí.
Tercer repte: De… sector amb potencialitat a… sector consolidat i corresponsable. Dins la xarxa d’ENP s’ofereix una diversa gama d’activitats i productes de natura que es poden gaudir durant tot l’any, afavorint la desestacionalització, i com a bon complement d’altres sistemes productius, modalitats turístiques i serveis. Falta però, la generació i promoció de més i millors paquets combinats que integrin diversos serveis complementaris d’àmbit rural (turisme rural, producte local, etc.). En quant als proveïdors d’activitats d’ecoturisme, es compta amb un extens i dispers teixit creixent integrat per microempreses repartides pel territori amb alt nivell d’especialització però una baixa professionalització turística al que s’ha de fer front.
Quart repte: De… sector poc planificat a… eines transversals i coordinades amb informació de qualitat. La Carta Europea de Turisme Sostenible (CETS), sistema d’acreditació voluntària dels ENP, es consolida com una valuosa metodologia per a la planificació del turisme de natura i la concertació d’agents turístics en pro del desenvolupament local. D’altra banda hi ha una manca urgent de sistematització de dades i d’informació, quantitativa i qualitativa, en matèria d’ecoturisme a Catalunya (estat dels recursos, productes i proveïdors, preferències dels usuaris, etc.).
Cinquè repte: De… competència entre microempreses i institucions a… xarxa de cooperació público-privada. Es requereixen marcs de col·laboració i fluïdesa entre els òrgans públics de planificació i promoció turística i els ens de gestió dels ENP, junt amb els agents privats sectorials en ecoturisme. Tenim un teixit empresarial de natura dinàmic però poc organitzat que necessita apostar per una visió en xarxa i d’objectius comuns ambiciosos. Cal fomentar marcs de col·laboració estables i efectius que aglutinin i reforcin tots els agents implicats en el sector ecoturístic.
En conclusió, una mà de reptes que si s’aborden amb intel·ligència i tenacitat poden generar nombroses oportunitats en aquesta Catalunya que dia a dia es repensa i es reescriu.
Xavier Cazorla, ambientòleg i fundador de l’empresa ēleMents, muntanyes d’idees
