Benvinguts al Sud!
No hi fa res que des que fem estadístiques els turistes i visitants ens diguin que som un poble sorollós, no hi fa res que fem campanyes de sensibilització per reduir la contaminació acústica, i no hi fa res que truquem a la Guàrdia Urbana per queixar-nos de les molèsties de l’excés de decibels, perquè som sorollosos de mena i sembla ser que no hi ha res a fer.
Tan se val si són quatre gats, si són les dues de la matinada o les dotze del migdia, el cert és que en qualsevol cas i sense excepció, posarem la megafonia al màxim volum, i el del micro alçarà la veu com si s’hagués d’adreçar a les tropes de Gondor o a la humanitat sencera.
… I quan arriba l’estiu, els balls del divendres al vespre tornen a animar els pobles costaners tan si vols com si no, amb aquella musica d’envelat, la mateixa de cada any -repertori de pasodobles que sembla ser que comparteixen tots els grups musicals del país- sens dubte pel gaudi de qui arriba de la ciutat, cercant la tranquil•litat i el repòs d’una vil.la marinera, i no pas del consell d’ancians local, que encara veu el turisme en clau del vell tòpic hispànic "de día Siesta, de noche Fiesta".
No hi ha res a fer. Dec ser l’únic individu del país que truca els telèfons de la Policia local per queixar-me del soroll gratuït, per demanar que no cal que els qui residim a un radi d’un Km del punt de sortida de la cursa popular haguem de viure l’experiència des del saló de casa i amb les finestres tancades, com si ens trobéssim a la mateixa línia de sortida, l’únic que truca per recordar que són les tres de la matinada, …Dec ser l’únic, perquè mai no ha passat res de res.
Francament, potser que ens ho fem mirar això. Potser que dosifiquem les nostres energies i que ens reservem la rauxa i els decibels, per quan ens trepitgen un ull de poll o per quan toqui de debò.
Som i serem cridaners?
Marcel Forns Bernhardt
