“Barcelona ha d’escollir entre un model d’aeroport lowcost o en xarxa”

El president d’Spanair adverteix que el repte de convertir Barcelona en un hub internacional passa per apostar per un aeroport que operi en xarxa i no amb companyies de baix cost

Ferran Soriano ha defensat el projecte d’Spanair davant uns 200 professionals del sector turístic assistents a la sessió informativa organitzada per Turisme de Barcelona en col·laboració amb Comunicatur.info

Durant la seva intervenció, Ferran Soriano ha volgut deixar clar que el repte de convertir l’aeroport de Barcelona en un hub internacional és possible tot i que el cicle de l’aviació, tant pel que fa a nombre de passatgers com de guanys, va en paral·lel al cicle econòmic. Soriano ha informat que els viatgers business han caigut un 50% mentre les despeses de les companyies són fixes i el preu del combustible segueix pujant i representa entre el 20 i el 30% de costos.

Un dels missatges que ha volgut transmetre Soriano en la seva conferència ha estat el perill que suposaria l’entrada del model de baix cost a Barcelona per consolidar El Prat com un hub. Ha defensat les companyies que operen en xarxa, el model que representa Spanair i la resta de aerolínies que formen Star Alliance perquè organitzen els vols amb connectivitat entre elles. Aquest model té uns costos més elevats perquè els avions han de romandre a terra una mitjana de 50 minuts per donar servei –adequar les sortides i arribades amb altres vols, permetre el traspàs de maletes i de passatgers…-. Per contra, el model lowcost que opera de punt a punt no ofereix l’opció de connexió amb altres companyies i destinacions, en té prou amb 20 minuts d’estacionament. Aquest fet els confereix una competitivitat de preu més elevada però impedeix que s’articuli un hub al seu voltant.

El potencial de Barcelona per esdevenir un hub són clares per Soriano. La relació entre nombre de vols intercontinentals amb el PIB indiquen que a Europa hi ha dues ciutats que estan excepcionalment per sota de la seva capacitat: Barcelona i Milà. Soriano l’atribueix a l’aposta que han fet Iberia i Alitalia per concentrar les seves operacions a les respectives capitals –Madrid i Roma- sense tenir present les capacitats del mercat. Spanair vol ocupar aquest buit, aprofitar l’oportunitat de créixer “perquè tenim la demanda i una infraestructura excel·lent”, referint-se a la T1.

L’objectiu d’Spanair a mig termini és reestructurar la companyia perquè surti de les pèrdues en 2011 i operar vols intercontinentals en 2012. Soriano ha apuntat que existeix potencial perquè Barcelona faci de hub en vols que connectin el nord d’Europa amb el nord d’Àfrica o l’est d’Europa amb el continent americà.

Referint-se a Spanair, soriano ha afirmat que per fer rendible una companyia aèria és imprescindible que “controli un mercat o una ciutat, que sigui eficient i que controli els costos”. “Cada petita cosa compta”, en aquest sentit ha posat l’exemple de com amb l’eliminació de la bossa de cacauets que costa un euro per a una companyia que transporta 10 milions de viatgers anuals li suposa sumar 10 milions d’euros en el seu compte de resultats.

Sobre la preocupació manifestada per les agències de viatges respecte al seu paper d’intermediació en la venda de bitllets en front l’agressivitat d’altres canals, Soriano ha manifestat que una companyia com “British Airways ven el 50% per internet i això és imparable. El despatx de bitllets en punts de venda, sí, però per internet també” ha conclòs.