Anna Pollock: “El més important de mesurar és el benefici net que el turisme aporta a la comunitat local”

Anna Pollock és una britànica establerta al Canadà que fa més de 50 anys que treballa com a consultora independent. Va fundar Conscious Travel (Viatge Conscient), una organització que te un enfocament holístic i integral per a desenvolupar un turisme que maximitzi els beneficis positius per a la gent local i els visitants. Ha treballat per desenvolupar propostes turístiques sostenibles per a moltes entitats arreu del món; ha rebut el premi The Visionary of the Year de la indústria turística canadenca; va ser finalista a la categoria Visionary dels Newsweek Future Travel Awards 2021 i el 2022 va ser guardonada amb un premi a la seva trajectòria per la seva contribució al turisme.

Els seus treballs han estat fonamentals per inspirar a moltes generacions de professionals turístics, per la seva visió del turisme inclusiu amb aspectes com l’educació, la sostenibilitat i la tecnologia. També va preparar un dels primers informes sobre l’impacte del canvi climàtic, per a la indústria turística canadenca, el 2007.

Anna Pollock ha vingut per primer cop a Barcelona per presentar una ponència a la jornada “Turisme regeneratiu: contribuint al benestar de la comunitat” organitzada per NECSTouR i la Generalitat de Catalunya a través del Departament d’Empresa i Treball. Es en el transcurs d’aquesta jornada professional que Comunicatur va parlar amb Anna Pollock en exclusiva per a un mitjà de comunicació especialitzat del sector turístic.

– Vostè va fundar Conscious Travel amb una visió holística. Els seus objectius continuen sent els mateixos després d’haver col·laborat amb els responsables turístics de tants països?
Fa 50 anys que treballo en el sector turístic. He treballat a Canadà, Europa, Austràlia i Nova Zelanda. La idea és ajudar al sector turístic a canviar el model existent, perquè el creixement del volum de turistes s’ha convertit en un problema. Conscious Travel es una empresa social formada per a servir y recolzar a tres comunitats, els proveïdors de serveis relacionats amb el viatge, els residents locals i els viatgers.

El sector està treballant el canvi de vida, ens trobem en una cruïlla en aquests moments, al mig del sistema antic i un nou model

– La sostenibilitat és ara la paraula de moda, que trobem no només en el turisme, sinó en molts altres sectors. Però no passa el mateix quan parlem de Turisme regeneratiu. Quina relació tenen els dos?
El Turisme regeneratiu és una progressió de la sostenibilitat, va un pas més enllà. Però si hi pensem una mica, un no pot ser sostenible si no és regeneratiu, perquè els actes de sostenibilitat són simples, és minimitzar un impacte, tot i que és possible continuar els actes en el mateix camí.

– El regeneratiu és diferent doncs.
Exacte. Si parlem de Turisme regeneratiu és diferent, perquè implica que el sector està treballant el canvi de vida. Ens trobem en una cruïlla en aquests moments, al mig del sistema antic i un nou model. Regenerar vol dir produir de nou, fer viure un altre cop, va dels valors de la vida. La sostenibilitat és un sistema, no te la part de tot que implica la regeneració de la vida.

– És possible canviar el turisme quan la mateixa societat segueix ancorada en aquest sistema antic, pensant que hem de seguir creixent il·limitadament, que sembla que si entrem en recessió s’acaba el món i quan el sistema depèn tant de recursos que són limitats? 
El més important de mesurar és el benefici net que el turisme aporta a la comunitat local, que els ingressos que genera el turisme es distribueixin per beneficiar a la comunitat. No te sentit viatjar a resorts on més del 80% de la despesa va fora de la destinació i no deixen res a la comunitat local. El problema és que seguim fixant-nos en l’economia, en els diners i en el punt de vista del benefici econòmic.

-En el turisme, hem de seguir valorant el número de viatgers i la despesa que fan a destinació o hauríem de valorar altres coses?
Sempre mirem el tema material. Però si entrem a valorar els beneficis reals hem de mirar altres coses, directes i indirectes, com els serveis. Si el turisme i la hostaleria centressin els esforços en procurar i oferir productes locals, de proximitat, ajudarien als sector primari, als agricultors de la zona i els pagesos podrien llavors dedicar-se a fer una agricultura més orgànica, amb zero emissions i els visitants pagarien menys per aquests productes i tindrien l’oportunitat de gaudir més de la vida en el camp i d’una forma atípica.

Ja no volen més beneficis ni més creixement econòmic, això de més diners i més impostos és antic

– Estem descrivint un producte molt semblant al que tenim a Catalunya, anomenat “Benvinguts a pagès”, que vostè coneix.
Si, si és tracta d’això, de retrobar-nos amb nosaltres mateixos, amb el sector primari. No te massa sentit tenir grans hotels amb centenars de cames fredes la gran part  de l’any. No porta enlloc tot això.

– Veu possible que la societat canviï fins a aquest punt?
Per a ser franca, crec que la societat està canviant. Són els polítics els que progressen molt lentament. Puc parlar de la Gran Bretanya, que conec molt bé. I ja hi ha un cert canvi. Ja no volen més beneficis ni més creixement econòmic. Això de més diners i més impostos és antic, de fa 20, 30 o 40 anys. Ara hem de pensar diferent, cal una millor qualitat de vida i que el turisme beneficiï a la comunitat local, no a grans empreses.

Podeu veure la ponència que va presentar Anna Pollock en la jornada sobre Turisme regeneratiu AQUÍ. A partir del minut 35.

I si voleu conèixer millor tota la seva activitat, podeu seguir-la al seu LinkedIn.

També podeu recuperar la crònica sobre la jornada “Turisme regeneratiu: contribuint al benestar de la comunitat”