No al lloguer d’habitacions per dies en domicilis privats
La direcció general de Turisme de Catalunya, la Confederació Empresarial d’Hostaleria, Restauració i Apartaments Turístics de Catalunya (CEHRATC) i la Federació Catalana d’Apartaments Turístics (FEDERATUR) han manifestat la seva oposició frontal al lloguer d’habitacions en pisos particulars.
Ha estat la resposta davant la creixent oferta d’aquesta modalitat que s’està comercialitzant en plataformes online. L’Administració i els empresaris turístics d’allotjament catalans no volen que el lloguer d’habitacions sigui una oferta legal d’allotjament turístic. Catalunya no ho té regulat i només permet el lloguer de l’habitatge de forma sencera a un mateix client i no de forma fraccionada per habitacions. Per aquest motiu recorden que “en l’actualitat, la normativa sectorial turística no contempla aquesta tipologia d’allotjament turístic com una oferta d’allotjament legal ni legalitzable”.
Alguns dels grans intermediaris de l’allotjament pel sistema p2p com Airbnb demanen que aquesta tipologia sigui legalitzada. Andalusia ha aprovat una normativa similar a la catalana pel que fa a la regularització d’apartaments i habitatges d’ús turístic. En el seu cas, sí que accepten el lloguer d’habitacions individuals en pisos.
CEHRATC, FEDERATUR i la Generalitat han afirmat de forma conjunta que “no es troben suficients raons d’interès general que justifiquin una modificació de la legislació vigent que permeti integrar aquesta modalitat de servei d’allotjament en el marc de l’oferta reglada d’allotjament turístic”. La modalitat d’habitacions en domicilis particulars no permet distingir l’ús turístic de la residència privada. El motiu principal que desaconsella la legalització és la impossibilitat d’inspeccionar domicilis particulars sense el consentiment del propietari.
Aquest fet impedeix garantir la qualitat en la prestació dels servei d’allotjament turístic i això “és un risc per a la percepció i imatge de qualitat de la destinació” ja que “l’allotjament és un factor bàsic de l’estada i experiència turística” i pot influir negativament en la qualitat de la destinació, afirmen administració i empresaris.
Un altre factor que esgrimeixen contra aquesta modalitat té a veure amb l’opacitat fiscal que comporta aquesta activitat. Consideren que s’estaria afavorint l’economia submergida en el sector de l’allotjament degut a “l’atomització de la figura propietari/prestador de serveis” que realitzen una multiplicitat de persones físiques.
