Els mercats i les ciutats turístiques
Una de les formes d’apropar-nos a la cultura local d’una destinació és la visita als mercats de proveïments. En un món globalitzat, on la homogeneïtzació és la pauta de la quotidianitat, allò que busca el turista amant de noves experiències és una cosa insòlita, diferent, exclusiva, que únicament es trobi en aquella destinació concreta que es visita de forma expressa. Els monuments, els museus, la idiosincràsia de la gent, els mercats de proveïments són exponents del que aquests nous consumidors busquen, ja que ofereixen experiències autèntiques, pròpies de la societat local que es visita. En aquest sentit, els mercats de proveïments són un dels recursos promocionats on el local i el turístic es donen la mà, almenys teòricament.
Segons les últimes tendències de la demanda, els anomenats “turistes d’última o tercera generació” aprofiten la seva estada per buscar experiències enriquidores i vivències úniques; per aprofundir en la cultura de la destinació i sentir-se part de la vida quotidiana, dels seus costums a través del contacte amb la gent local. D’aquí la importància no només del patrimoni tangible, sinó també del patrimoni intangible que el territori s’afanya a recuperar i reinterpretar. Per tant, s’assisteix a un nou paradigma: un canvi d’anar a un lloc a veure alguna cosa, per desplaçar-se a un lloc per anar a fer alguna cosa.
És aquesta recerca de l’autèntic i el local, que condueix als turistes a visitar els mercats de proveïments. En aquests espais, es percep de forma natural la idiosincràsia de la gent local, la seva forma d’expressar-se, de vendre, de comprar, els seus hàbits alimentaris, els gustos i costums gastronòmics, etc. A més, en el cas de les ciutats occidentals, els mercats de proveïments són excepcionals espais plens d’història i cultura d’un territori. Formen part de la riquesa patrimonial d’una ciutat. Estan enclavats en cèntrics llocs privilegiats, i compten amb passat històric, bellesa arquitectònica, etc. per la qual cosa, rejovenits, es converteixen en un gran recurs turístic.
Així, els mercats ja no són només un element indispensable en la vida quotidiana de les famílies i veïns residents en una població o barri determinats, sinó que a més s’han convertit en un dels atractius turístics o “sights” indispensables de molts centres històrics urbans. Aquests turistes incomoden a uns i beneficien a d’altres. Els comerciants viuen principalment dels seus veïns i de les famílies, però l’arribada dels turistes permet incrementar ingressos i endreçar la imatge dels seus llocs de treball. Permeten plantejar la remodelació del conjunt arquitectònic (bastant deteriorat i obsolet en algunes ocasions), proposar una oferta més orientada als visitants forasters, obrir a les tardes, o els dissabtes i fins i tot diumenges, i introduir-los com a llocs de pas en les rutes de la zona. Permet en definitiva, construir un nou relat de la ciutat d’acord amb els anomenats “llocs experimentables” de Barrado (2010) en els quals poder experimentar una “quotidianitat extraordinària” (Quaglieri & Russo, 2010).
Es distingeix una “tipologia” de mercats segons el seu ús i atractiu: des dels mercats més tradicionals i de barri, fins als més turistificats; des dels més moderns als més tradicionals; dels més genuïns i autèntics als més artificials que centren la seva atenció en el turista i els consumidors cosmopolites o gentries. Madrid i Barcelona tenen bons exemples.
En aquest sentit, comptem amb els “mercats turistificats” pròpiament dits com San Anton, San Miguel (per al cas de Madrid) o el Mercat de la Princesa (a Barcelona) que van clarament orientats al turista i al públic local de classes mitjanes i altes (gentries) amb un fort impacte sobre l’àrea funcional; enfront de “mercats sostenibles” com el de la Boqueria, Santa Caterina, La Barceloneta (a Barcelona) o San Fernando (a Madrid) que són mercats que combinen els antics usos comunitaris, renovant-se i compaginant-los amb el reclam turístic, la qual cosa permet una convivencialitat més d’acord amb l’actual ciutat i els seus residents. Davant d’aquests, tenim la major part dels “mercats tradicionals” que estan buscant el seu horitzó o transformació, i que en alguns casos entraran en crisi definitiva o en altres casos es faran sostenibles en una sortida original i particular o en altres, podran ser turistificats. El temps ho dirà. És el cas del Mercat de Sant Antoni (Barcelona), Antón Martín, els Mostenses, La Cebada (Madrid).
Aquest article forma part d’un estudi d’investigació del Grup Cambio social y procesos de transformación urbana en un contexto de crisis en las periferias urbanas de las grandes áreas metropolitanes de España. El caso de la RMB (referencia CSO2013-48075-C2-1-R), 2014-2016 del Ministerio de Economía y Competitividad.
Montse Crespí
Professora Facultat d’Economia i Empresa, Universitat de Barcelona
@MontseCrespi
