La gran acció per l’enoturisme a Catalunya
L’autor proposa davant la creixent i diversificada oferta d’enoturisme crear un Centre a Barcelona per tal de promocionar Catalunya com a destinació enoturística -Catalan Wine House-, alhora que serveixi per coordinar un seguit d’iniciatives públiques i privades.
Ja ha arrelat la idea que l’enoturisme és una gran oportunitat per Catalunya. Darrerament tothom en parla del tema. S’organitzen jornades, congressos, taules d’enoturisme i altres formats de debat i planificació. I es multipliquen les accions i els plans estratègics des de consells reguladors, patronats de turisme, consells comarcals, diputacions, municipis del vi, consorcis d’enoturisme i també des de la Generalitat de Catalunya, a través de l’INCAVI, Turisme de Catalunya i l’Agència Catalana de Turisme.
Aquest dinamisme és fantàstic, però també té un punt de caos que implica fragmentació, descoordinació d’iniciatives públiques i privades, discrepàncies de criteri sobre el model d’enoturisme, duplicacions i solapaments de competències que es van intensificant a mesura que avança el procés de planificació de Catalunya com a gran destinació enoturística.
En termes de màrqueting de W. Chan Kim i Renée Mauborgne, anem cap a un oceà vermell, tenyit de sang, on es voldran integrar accions, criteris i estratègies conjuntes que toparan amb els models i les iniciatives que cada celler i cada denominació d’origen han anat desenvolupant els darrers anys, moltes d’elles ja integrades dins del model normatiu de Rutas del Vino de España.
Quin és, doncs, el nostre oceà blau de l’enoturisme? Quin és el nostre gran mercat a conquerir? On podem actuar sense lluites de competències? On podem sumar, ser més efectius i obtenir els millors resultats?
Doncs, evidentment a la ciutat de Barcelona. És una de les ciutats més turístiques d’Europa i té més de cinc-cents cellers al seu voltant. És el San Francisco de Napa Valley o la Florència de la Toscana. I a més, és el gran buit de mercat del vi català. Els barcelonins han de consumir vi català i els visitants que arribin a Barcelona han de saber que estan en un país de vins, amb una gran oferta enoturística.
Si actuem a Barcelona, obrirem les portes de la gran ciutat a les dotze denominacions d’origen catalanes, enlloc d’anar pel territori a alterar les seves iniciatives locals. Millorarem l’oferta turística de Barcelona posicionant-la com una destinació enoturística, buscant visitants de bon nivell cultural i bon poder adquisitiu, i farem de Barcelona un centre emissor de visitants als cellers del seu voltant.
La millor acció seria obrir una Wine Catalan House, o com se li vulgui dir. I el millor lloc és el Palau Robert, al carrer Diagonal cantonada amb Passeig de Gràcia. Seria el gran espai per promocionar els vins catalans i mostrar i vendre la Catalunya enoturística. Amb un bon centre d’interpretació de la història i la cultura del vi a Catalunya, amb l’ambició de ser un referent turístic com ho són el Museu Picasso o el Museu del Barça. Amb tastos i sessions diàries de promoció dels vins catalans, 365 dies a l’any. Amb Wine Bar per aprofitar el prestigi de la cuina catalana per intentar associar-la als vins catalans. Amb botiga de vins catalans, perquè la gent marxi amb vins nostres com marxen de Mallorca amb una ensaïmada mallorquina. I sobretot, amb rutes enoturístiques organitzades diàriament: d’un dia, d’un cap de setmana o d’una setmana completa, amb vehicle particular, minibús amb guia o en autocars.
Aquest projecte té tres grans avantatges. Fa del nostre punt feble el nostre gran punt fort. És molt fàcil i molt ràpid de fer. I es pot concebre com un negoci, no com una despesa.
En els darrers tres anys no he trobat ningú a Catalunya que hi cregui. Tampoc he insistit gaire. Però crec que podríem situar el vi català com un producte d’identitat de Catalunya. Podríem promoure un nou sector turístic d’alt nivell adquisitiu, que ens ajudaria a diversificar i desestacionalitzar el nostre sector turístic. I també estaríem potenciant un nou filó d’ocupació per a tants joves catalans desocupats. Realment, no sé a què estem esperant.
Lluís Tolosa
Sociòleg i escriptor, autor d’una dotzena de llibres de vins i enoturisme,
entre ells Catalunya no és Califòrnia