A propòsit de Barcelona World
Una reflexió sobre la idoneïtat del projecte Barcelona World des de la perspectiva del seu potencial interès col•lectiu i a la seva dimensió territorial.
En un article d’urgència escrit l’endemà de l’anunci de Barcelona World vaig parlar de la sensatesa que significava haver pres la decisió de localitzar un projecte d’oci a Catalunya a l’entorn del principal pol d’entreteniment del país, l’àmbit del Centre Recreatiu Turístic on es localitza PortAventura (amb dotació de sòl concebuda amb finalitats recreatives i amb un entorn amb vocació de consolidar-se com una destinació líder en turisme i entreteniment a nivell internacional). També hi parlava, a més, d’altres qüestions que tenien a veure amb la dinàmica exitosa de la Costa Daurada com a destinació de turisme familiar, del repte que suposava assolir les magnituds de visitants que s’anunciaven (inicialment 10 milions anuals tot i que ara es parla de només 6) i, quan encara els mitjans de comunicació anunciaven que el projecte incorporaria parcs temàtics (cosa que finalment sembla que no serà així), de la necessitat de generar un producte innovador que donés resposta a les expectatives (cada vegada més àmplies, sofisticades i exigents en múltiples aspectes) de la societat actual pel que fa a la satisfacció de les seves necessitats d’oci.
El que s’ha dit públicament des d’aleshores i el que de moment es coneix sobre el projecte (es pot consultar el lloc web www.bcnworld.com) em porta ara a reflexionar, però, sobre un aspecte que, tot i que no és central des de la perspectiva del propi producte, considero fonamental des del punt de vista de la seva idoneïtat i, especialment, des de la perspectiva del seu potencial interès col•lectiu (no en debades va ser el propi govern de Catalunya qui en va fer la seva presentació). Em refereixo, en particular, a la seva dimensió territorial.
Des d’aquesta perspectiva no es pot oblidar que la concreció de Barcelona World passa per fer propostes i prendre decisions sobre qüestions a simple vista tècniques com són paràmetres d’edificabilitat, disseny urbà o dimensionat i estructura de les xarxes de serveis, transports i equipaments que, tot i que probablement són poc atractives des del punt de vista del debat ciutadà (molt menys “mediàtiques”, segurament, que, per exemple, la discussió sobre si s’hauria de canviar la legislació per deixar fumar o no als casinos que es proposaven per a Eurovegas), impliquen alternatives concretes de creixement urbà o de contenció dels processos d’ocupació del sòl que poden tenir conseqüències de futur diferenciades en un o altre sentit depenent de la solució que s’adopti. Són qüestions, de fet, que caldria tractar no només amb precisió tècnica sinó també amb visió estratègica.
Per exemple, s’ha de fer notar, en particular, que optar per admetre variacions a l’alça en les previsions actualment vigents pel que fa a paràmetres tan bàsics en tot procés urbanitzador com són els metres quadrats de sostre que pot necessitar Barcelona World per ser viable, pot facilitar efectivament l’execució de la iniciativa però, en la mesura que aquests canvis poden afectar el model urbanístic actualment prevalent poden implicar també, de fet, alterar de manera substancial la visió i expectatives de futur que del territori tenen tots els qui s’hi senten implicats. Si fos així, caldria buscar, doncs, alternatives ja sigui en el model o en la concepció del projecte o, en darrer terme, reformular la visió i les expectatives que del territori tenen els seus agents. Territori, sigui dit d’altra banda, relativament petit, complex, ocupat en termes físics i fragmentat administrativament (per tant, complex també en termes d’administració i governança). I visió i expectatives de futur que, si han de ser objecte de canvis, s’haurien de poder debatre adequadament.
Així doncs, més enllà dels llocs de treball, dels ingressos fiscals i de la generació de noves activitats que el projecte pot arribar a generar, la idoneïtat final de Barcelona World dependrà també de la visió territorial i turística a mig i llarg termini que aporti i de la seva coherència amb la visió que hem (o hauríem) de tenir respecte al nostre país en general i del paper que en aquest país hi ha de jugar el sistema urbà de Tarragona. En aquest sentit, a nivell local s’haurà de sospesar de quina manera Barcelona World ajuda a potenciar el sistema urbà de Tarragona com un pol de competitivitat basat en les sinergies entre producció, recerca i lleure, en quin sentit propicia la transformació del model turístic de la zona i, finalment, si potencia aquest espai com un referent innovador també en temes ambientals i d’ús del territori. D’altra banda, a nivell català haurem de ser capaços de veure si el projecte ajuda a (re)definir el nostre model productiu (inclòs el turístic) i participa del repte de crear una nova urbanitat (la ciutat com a espai innovador i creatiu) que faciliti l’atracció i retenció de talent.
Com s’articularà territorialment el projecte, com es pensarà col•lectivament la seva inserció a diferents escales, quines implicacions tindrà el seu dimensionat sobre l’actual sistema urbà on es localitza, com es vincularà (si ho fa) amb el model i les dinàmiques turístiques dominants i/o de futur de la zona (i aquesta pregunta podria generar altres consideracions sobre la idoneïtat dels tipus d’entreteniment previstos al projecte –en particular els casinos), com ajudarà a integrar la Costa Daurada i el sistema urbà de Tarragona en l’entramat metropolità de Catalunya i com s’arbitraran mecanismes per a què, sent el màxim de resolutius en el curt termini, es minimitzin els costos d’oportunitat turística i territorial en el mig i llarg termini són preguntes que ens hem de fer si tenim en compte que a través d’aquest (i d’altres projectes, és clar) estem construint la realitat urbana i turística de la Catalunya d’aquí a 20 anys.
Són qüestions, d’altra banda, no exemptes de precedents d’interès. Només un detall que he pogut constatar recentment. A París (i poso l’exemple per si volem mirar com s’enfoquen aquesta mena de coses en altres contextos), la commemoració del 20è aniversari de la implantació de Disney ha servit, més enllà de per fer la necessària anàlisi del seu impacte econòmic, per plantejar un debat públic entre els diferents agents actuants en el seu desenvolupament sobre el paper i el futur de la Val d’Europe, que és el nom de l’aglomeració urbana on es localitza, com a pol de competitivitat territorial a l’est de la metròpoli en el marc de l’actual debat sobre els reptes funcionals i operatius del Gran Paris com a ciutat global a nivell mundial. Això, en un context en què el propi desenvolupament del complex turístic i recreatiu de Disney i el conjunt de la Val d’Europe ha comptat i compta amb instruments de planificació i gestió específics. La pregunta és, doncs, ens dotem dels mecanismes i recursos suficients i necessaris per fer possible un procés de planificació i implantació del projecte que asseguri els seus best effects? Tenim capacitat i voluntat per fer alguna cosa d’equivalent a la de París a l’hora de visionar els efectes de la proposta d’inversió associada a Barcelona World tant per al conjunt de Catalunya –la gran Barcelona- com a nivell local?
Sector públic i sector privat poden (i han de) treballar conjuntament de manera exigent i intel•ligent per donar respostes a aquestes preguntes. Tenim sobre el paper una oportunitat i no la podem malmetre. Potser s’hi està treballant. En tot cas, caldrà que ho fem públic.
Salvador Anton Clavé
Catedràtic de Geografia de la Universitat Rovira i Virgili i director general del Parc Científic i Tecnològic de Turisme i Oci