Pensaments en veu alta. Aeroports i aerolínies
Un al•legat en defensa dels aeroports secundaris i una incògnita: què necessiten les companyies que operen el mig radi amb connexions punt a punt per volar des d’aquests aeroports?
Estem davant el naixement d’una nova companyia de baix cost sota l’aixopluc d’Iberia, creada de nou per eliminar els costos feixucs que arrosseguen a la companyia mare. L’estratègia, segons diuen els experts, està centrada en el mig radi d’acció, per tant seria comparable amb les operatives de Ryanair, Vueling, Air Berlin, Easyjet i altres.
Ara quedarà per veure si la companyia aposta pels aeroports catalans com Girona, Reus i Alguaire que ofereixen un munt de possibilitats de competir amb les línies que actualment operen, que amb les dades a la mà, ja no és cap novetat saber que les rutes creades rutllen d’allò més bé.
Mai vaig entendre quan Ryanair fa la jugada d’amenaçar l’administració de marxar si no assolia el compromís del pagament demandat, (que després de llargues negociacions se’n surt amb la seva), que cap companyia de les “nostres” volgués prendre el relleu a la que amenaçava de deixar el mercat sense servei.
Reconec que el dia que Ryanair va començar a operar a l’aeroport de Girona, poca gent, i jo entre ells, tenia fe que arribés a aixecar el mercat als nivells que el va deixar. Un cop engegat, sabedors de com ha anat tot plegat i sabent que el mercat havia reaccionat favorablement, no hagués estat cap novetat substituir una companyia per una altra, però el cert és que cap va moure fitxa.
Els clients de les comarques gironines, probablement estàvem disposats a pagar fins el doble o triple de la tarifa Ryanair pel sol fet de poder volar des de Girona o Reus, per la comoditat que representa l’aeroport per a nosaltres.
Tenint les dades que avui tenim, el coneixement i l’expertesa del mercat, i sabent l’entusiasme que aixequen en els usuaris companyies com Ryanair, no és difícil endevinar que per volar, per exemple a Madrid des de Barcelona, les alternatives són tantes que sovint el prestatari escollit no serien ells.
Tot això hauria d’estar present en els projectes d’expansió dels directius de les companyies que competeixen i hauria de servir per desenvolupar noves estratègies i servir a mercats distints dels aeroports tradicionals.
Ara només cal esperar que un dia algú es desperti i entengui que aquests aeroports són molt importants per a molta gent, que tenen una finalitat i que ofereixen un servei molt bo pels usuaris, avui ja no és cap secret el model d’empresa de Ryanair, tot i que molt millorable. Queda doncs un llarg recorregut perquè els competidors vegin un avantatge competitiu en els aeroports mal anomenats secundaris, on sovint els serveis són molt més propers i millors que en els aeroports principals quan es tracte de volar punt a punt, i el més important, el mercat ho demana i desitja, què més volen?
Joan Gou i Campamar
@joangou