Treure les castanyes del foc…
La planificació turística estratègica que realitzen administracions i associacions centren l’article d’opinió de Joan Gou. En 2011 s’estan elaborant diferents plans estratègics de turisme.
A l’Empordà, territori on vaig néixer, sempre escoltava aquesta dita quan algú es referia a resoldre els problemes dels altres. Aquest cop aplicarem el sentit de la dita al sector turístic.
Fins fa pocs dies formàvem part en els telenotícies -juntament amb el sector de la construcció i l’immobiliari- del grup dels responsables d’haver dut el país a la crisi. De mica en mica aquestes veus s’han esvaït i ara, fins i tot pronostiquen que el sector turístic ajudarà a sortir-ne. Però els que ens dediquem a aquest negoci ja ho sabíem, com ho vam fer el 1973, el 1979 i tantes altres vegades.
No vivim una època de canvis, és un canvi d’època. La crisi actual no és econòmica malgrat ens ho vulguin fer creure; és una crisi sistèmica, i això exigeix un nou paradigma. No sabem on anem, però hi anem molt de pressa. Les organitzacions apliquen les mateixes receptes de fa quaranta anys, els directius van aprendre sistemes eficaços en teories quantitatives, però no han sabut transformar les persones i organitzacions; això ens ha dut a la crisi.
Una picada d’ull a la part empresarial del sector
Ens volen fer creure que la innovació -mitjançant les TIC- ha entrat en el món turístic amb molta força, i no és cert, l’única cosa que ha canviat radicalment en part és la manera de comercialitzar: abans la feien uns i ara la fan uns altres; abans era gratuïta i ara, pensant que es gratuïta, no saben ni el que els costarà; hem vist caure operadors i néixer un nou model de intermediació (aquesta és tota la innovació). Ja sé que els que filen més prim em diran que em deixo moltes tecles per tocar: la llibertat del client, la llarga cua (el Long Tail), el turisme líquid i un reguitzell de noves paraules i professions per acabar allà mateix on érem fa un parell de dies; tot plegat l’única cosa que de debò ha canviat és que ara la informació és gratuïta i està a l’abast de tothom… una altra cosa ben diferent és saber transformar la informació en coneixement.
Un toc als que pensen que ells són el sector, o que el sector és seu
Sempre he pensat que tots els plans estratègics, siguin d’àmbit general-estatal, regional o municipal, estan mal enfocats i tots “peten” pel mateix lloc. A l’hora de definir el “client” grinyolen i cap coincideix que el “client” és el turista (el client és el fi) i en el cas que em diguin que jo estic mal fixat, agafeu-ne un i, un cop analitzat, potser estarem d’acord que els plans que existeixen són per satisfer qui els encarrega i els paga, majoritàriament administracions per satisfer la demanda dels gremis empresarials.
Aquests plans fan que demandants, pagadors i personal que els duu a terme posin tot l’èmfasi del món en la promoció i els recomana la comercialització directa, que això agrada molt. Mentre, el client, el de debò, el que ha de fer és venir a Espanya, és igual on vagi a petar. Ha de portar euros, gastar-los i parlar bé a les xarxes socials.
Fins que no entenguin que la seva feina és ser els valedors i garants dels clients a les destinacions, i que la feina de promocionar i comercialitzar és tasca de les empreses, continuarem demanant plans estratègics amb la mateixa visió, però en realitat únicament són plans de posicionament vers el municipi, comarca o comunitat que té al costat.
Sempre he pensat que, tal i com es fan els plans estratègics, és com aquell que anant pel carrer es troba un botó i aprofita per fer-se un vestit.
Joan Gou i Campamar