La sostenibilitat dona un pas més per centrar-se en el Turisme regeneratiu
L’Agència Catalana de Turisme i NECSTour celebren una jornada de reflexió sobre com avançar en la transformació del model turístic sota el títol "Turisme regeneratiu: contribuint al benestar de la comunitat”
La necessària transformació del model turístic degut a la crisi climàtica per impulsar el que es coneix com Turisme regeneratiu que promogui un millor territori per viure i per visitar, ha estat objecte d’una jornada en la qual han participat 400 professionals. L’esdeveniment, celebrat a l’auditori de La Pedrera a Barcelona, s’ha desenvolupat en format híbrid, presencial i en streaming.
La definició més senzilla del què es el Turisme regeneratiu podria ser “aquell que deixa el lloc visitat millor de com ens l’hem trobat”. Si aprofundim una mica més hauríem de parlar “d’un turisme viu, inspirat en la vida mateixa i que juga harmònicament en tots els processos, sistemes i manifestacions de vida que van sorgint.” Segurament no hi ha ningú que hagi reflexionat més en el sentit del turisme regeneratiu que Anna Pollock.
Aquesta consultora independent, estratega i fundadora de Conscious Travel (Viatge Conscient), amb 45 anys de treball a l’esquena, va estar per primer cop a Barcelona per oferir una conferencia molt inspiracional sobre els valors del Turisme regeneratiu. Per Pollock són necessaris els pioners que s’arrisquen i experimenten. Però això espanta a la gent que pateix i que es resistirà a aquesta crida al canvi. Hem d’entendre que ells també tenen el seu paper. Per això cal sempre ser empàtics, crear ponts i seure a la taula conjuntament per fer els canvis a nivell local, regional i global. No us perdeu l’entrevista que Comunicatur va fer a Anna Pollock i que publicarem demà.
Sens dubte, aquest va ser el plat fort de la jornada, que va comptar amb la presència de tot un seguit d’experts. Entre ells van destacar els representants turístics d’algunes destinacions, com Visit València (Jaume Mata), Visit Flanders (Vincent Nijs), Visit Scotland (Cat Leaver) y la provincia Västra Götaland, al oest de Suècia (Olle Jonänng).
Però el que va despertar potser més interès i reflexió va ser Hjörtur Smárason, representant de Groenlàndia, que va posar de manifest la necessitat de pensar adequadament i de forma holística el que representa el turisme sostenible. En el seu immens territori habitat només per 20.000 persones hi ha coses imprescindibles i potser no enteses per la resta, com la necessitat de construir dos aeroports internacionals per millorar la connectivitat del país i garantir la supervivència de les seves poblacions. Va demanar reflexionar sobre el que representa tenir verdura i fruita fresca en el territori àrtic, preguntant-se si el turista que arriba allà estarà disposat a menjar, per exemple, la carn local. També va remarcar que son plenament conscients de la necessitat d’un canvi, perquè ells veuen com ningú la crisi climàtica que ja fa canviar els hàbits de vida de les persones i la rica fauna de Groenlàndia.
En l’àmbit europeu van participar Marie-Hélène Pradines (Comissió Europea), Tim Fairhurst (Associació Europea de Turisme), Eduardo Santander (Comissió Europea de Viatges), Mario Aymerich (Europa Nostra) i Ramune Genzbigelyte (Responsable de polítiques de la unitat de Turisme de la Comissió Europea).
Per la seva banda, Gisela Torrents, ambientòloga i consultora de canvi climàtic del Observatori DESC va parlar de la necessitat d’ampliar el cercle cap a països que son els grans patidors del clima i que no tenen veu en aquests tipus de jornades. També va aportar dades inquietants sobre l’efecte hivernacle i l’emissió de gasos contaminants i va denunciar els privilegis de l’aviació dins la política internacional i el mercat de crèdits de carboni.
També hi van intervenir diversos professionals, sempre dins de l’àmbit de la sostenibilitat, com Elena Ridolfi, coordinadora del Màster de Turisme Responsable i Sostenibilitat al CETT; Irene Tarradellas, directora del Impact Hub Barcelona; Alicia Fajardo, especialista en turisme sostenible a The Travel Foundation; Angela Bustillo, cofundadora i CMO d’eXplorins o Jeremie Fosse, director de Global Eco Forum.
Com a cas inspiracional va participar Miguel A. Torres, president del celler Família Torres, que va explicar el compromís familiar amb el canvi climàtic, “ja que per nosaltres la sostenibilitat és una necessitat, és troba en el nostre ADN” i va explicar diverses accions portades a terme en les diferents finques del celler.
A nivell més local, els casos d’èxit van ser els que van portar Maria José Pujol, fundadora i directora general del INOUT Hostel, un projecte social al Parc Natural de Collserola amb 258 llits i Mireia Font, propietària de la casa rural Casa Leonardo al Pallars Jussà, que va explicar el projecte per la mobilitat econòmica “El cinquè llac” i Gratitud Pallars, que vol ajudar a retornar a la natura, al paisatge i al territori la felicitat que ens procuren.
Per part de l’Agència Catalana de Turisme, Mònica Santa Eulàlia, responsable de la Unitat de Model Turístic i recerca de l’ACT, que va dir que s’està ultimant el tercer pla de màrqueting, que haurà d’estar llest el 2023, amb una estratègia de creixement savi i intel·ligent. Va recordar que també hi ha un ambiciós pla de sostenibilitat, amb 15 línies de treball i cinc fases. Albert Castellanos, secretari d’Empresa i Competitivitat del Departament d’Empresa i Treball, que va recordar el compromís del Govern amb el turisme responsable. Va afirmar que “No té cap sentit dissenyar el país que volem per al futur sense contemplar tota l’economia del visitant en general i el turisme en particular com un vector clau per al benestar de les persones”.
La directora general de Turisme, Marta Domènech, en la intervenció per explicar el Turisme Regeneratiu a Catalunya va dir que “la destinació Catalunya es troba en un moment de transformació per fomentar un turisme més ètic i innovador. Hem de posar les persones al centre i fer compatible l’activitat turística amb la vida als nostres municipis. Volem un millor territori per viure-hi perquè així també fem un millor territori per ser visitat”. Va defensar l’activitat turística afirmant: “El turisme català aspira a ser la solució i no el problema. Ha de ser vist com una palanca, un aliat no només per generar riquesa sinó també per proporcionar als ciutadans i ciutadanes progrés, benestar i qualitat de vida.”
Durant tota la jornada van estar presents, en les diferents intervencions, la filosofia de la Declaració de Glasgow sobre l’acció climàtica llançada a la COP26 i la Declaració de Barcelona sobre turisme i patrimoni cultural, coneguda per la frase “millors llocs per viure, millors llocs per visitar.”
Algunes de les idees de la jornada van ser:
• “Viatge al demà” i “Flora et labora” del turisme de Flandes.
• Hem de valorar també la petjada hídrica del turisme. (València).
• Es possible fer productes sostenibles amb persones discapacitades. (INOUT Hostel).
• Abans de reconèixer un producte cal reconèixer el procés d’un producte, perquè el procés ha de ser sòlid i mantenir-se en el temps. (Associació Europea de Turisme).
• El gasos que s’emeten queden molt de temps a l’atmosfera. (Observatori DESC).
• Si ara construïm un hotel hem de pensar en que sigui el més sostenible del món o al menys, de la cadena a la qual pertany. (Groenlàndia).
• Hem de reduir la bretxa entre intenció i acció. (Impact Hub Barcelona).
• Necessitem entre 20 i 30 anys per descarbonitzar les aerolínies. (Global Eco Forum).
• La marca Europa com a destí és poc atractiva. Calia segmentar-la per passions i parlar de l’Europa de les experiències. (European Travel Commission).
• Segons l’eurobaròmetre, el 85% dels europeus estan disposats a canviar els seus hàbits de viatge i a pagar més per ajudar a la cultura local. (European Travel Commission).
• Es imprescindible fer un màrqueting honest, que vol dir íntegre i honrat. (Mònica Santa Eulàlia, ACT).
• Per implicar a la comunitat local cal emfatitzar amb els canvis promoguts i que generin un cas de negoci per a ella. (Visit Scotland).
• Cap pas és massa petit si va en la bona direcció. (Västra Götaland).
• Tenim el problema de com mesurar el turisme regeneratiu. Hem de treure partit de la tecnologia i incorporar-la a tot el que és local. (CETT).
• No oblidem mai la cultura si el que volem és regenerar el turisme. (Europa Nostra).
• El canvi en el model de viatge ha de beneficiar a les comunitats, però també cal construir el model amb elles. Cal escoltar-nos i aprendre els uns dels altres. (Comissió Europea).
La jornada va estar organitzada per la Generalitat de Catalunya a través del Departament d’Empresa i Treball amb NECSTouR, la xarxa de regions europees per a un turisme sostenible i competitiu. Catalunya finalitzava així la seva etapa de presidència de NECSTouR, que ha deixat en mans del Govern d’Andalusia, representat per la seva secretaria general de Turisme, Yolanda de Aguilar, que també és presidenta de NECSTouR.
Podeu veure l’agenda de la jornada, amb els temes tractats i els ponents que hi van participar AQUÍ.
I si voleu seguir la sessió complerta que es va seguir en streaming, ho podeu fer AQUÍ.