Els hotels low cost es beneficien de la crisi

Els hotels de baix cost són dels pocs establiments que veuen incrementar l’ocupació en un context econòmic com l’actual. Tot i això la seva implantació a Espanya és encara residual i molt més lenta que el que es preveia.

Un informe de DBK confirma l’expansió que aquest tipus d’establiment ha experimentat durant la darrera dècada. A l’octubre de 2008, hi havia a Espanya 134 establiments i més de 10.500 habitacions, el triple del que hi havia al 2002. Segons l’estudi, la facturació dels hotels low-cost va superar els 170 milions d’euros al 2008, amb un creixement del 21% respecte l’any anterior. Els seus responsables asseguren que aquesta tendència es mantindrà en els propers exercicis on, a més, entraran nous operadors al mercat i s’ampliarà l’oferta de les cadenes que ja hi són presents.

Catalunya disposa, juntament amb Madrid, del major nombre d’establiments low-cost de tot l’estat. Al nostre país hi ha el 28% del total d’habitacions ofertades. Bruno Hallé, soci de Magma Turismo, consultora especialitzada en el sector hoteler, assegura que Catalunya pot tenir un paper actiu en aquest mercat per “la proximitat a la frontera francesa, on aquest producte és molt conegut, i pel fet que grups catalans com Sidorme o HotelandGo estan treballant molt activament en aquest model de negoci”.

Sidorme té un pla d’expansió de més de 400 milions d’euros per a la construcció i operació de més de 100 establiments a tot Espanya. Mentre que HotelandGo va anunciar a finals de 2007 la inversió de 50 milions d’euros per desenvolupar 20 establiments construïts per la constructora Coperfil i operats per Husa.

Però la seva implantació està sent força més complicada del que es preveia. Dels cinc establiments previstos per HotelandGo pel període 2008-2009, només n’hi ha un operatiu, a Miranda de Ebro. Per la seva banda, Sidorme disposa de cinc hotels actius –quatre a Catalunya i un a València- i en té set pendents d’obertura sense data, un dels quals a Sant Cugat.

D’altra banda MedGroup va vendre, a finals de 2008, quinze dels seus hotels Express by Holiday Inn a un grup portuguès per centrar-se en el seu negoci principal, els hotels vacacionals de luxe. Mentre que el creixement de les diferents marques d’Accor al nostre país –per disposar de més de 100 establiments abans de 2010- tampoc ha estat tan ràpid com es preveia i estan lluny d’assolir els objectius marcats.

Per què ha costat i costa tant desenvolupar aquest producte a Espanya? Hallé apunta una clau: “fins ara la demanda ha preferit allotjar-se al centre de les ciutat on hi havia una oferta hotelera de nivell baix però amb una millor oferta complementària a un preu molt semblant”.

La crisi econòmica fa que el mercat sigui ara molt més receptiu a aquest tipus de proposta, especialment en els viatges professionals ja que les empreses són més sensibles a reduir la seva despesa turística. Cal pensar però que en un escenari de caiguda permanent de l’ocupació, la resta de l’oferta hotelera també està apostant per llançar ofertes i promocions que situen el seu preu mig molt proper al que ofereixen els hotels de baix cost.

Un dels elements distintius dels hotels low-cost és les seves modernes instal•lacions, en tractar-se d’establiments de nova construcció. El perfil tipus d’hotel és un tres estrelles, d’entre 50 i 100 habitacions i un preu mitjà d’habitació doble per sota dels 50 euros. Hallé afegeix que cal pensar que “són hotels que suprimeixen o redueixen tot el que encareixi el seu cost i tot allò que no és fonamental per l’estada del client com el minibar, les amenitats de la habitació i el bany, o els serveis de room-service o de restauració”.

Tot i que el concepte es basa en ubicacions situades a peu de carretera i als afores de les ciutats – el 70% dels hotels ocupen aquestes ubicacions-, hi ha una tendència a obrir hotels low-cost al centre de la ciutat o a reconvertir hostals o hotels de baixa categoria. Hallé assegura però que molts d’aquets hotels renovats “són més hotels de ‘limited service’ (serveis limitats) que no low-cost. En aquests darrers el valor del sòl és l’element diferencial per establir el preu de venda d’una habitació”.

Hi ha identificades 14 cadenes dedicades al model low-cost, sis de les quals operen també establiments convencionals. Els principals actors són Accor (que compta amb diferents marques com Ibis, Etap i Formule 1), Express by Holiday Inn, Louvre Hotels, Domus, i Áreas, que representen el 80% del total d’habitacions.

El protagonisme del low-cost a l’hoteleria espanyola és però encara residual. Segons Hallé, “representa només un 2,3% de la oferta hotelera nacional, lluny dels 22,7% i el 7% de França y la Gran Bretanya”. Això fa que el potencial de creixement d’aquest model de negoci al nostre país cridi l’atenció de grups nacionals i internacionals, encara que a l’actualitat són poques les companyies que estan activant nous projectes.

El soci de Magma Turismo afegeix que “és complicat que aquests projectes siguin rendibles, des del punt de vista d’explotació, durant els tres primers anys de funcionament”. En aquest període hi juga un paper molt important la ubicació de l’establiment i la seva visibilitat des dels principals eixos, el recolzament d’un bon posicionament de marca i una potent xarxa de distribució comercial.

Tot i aquests dubtes, DBK preveu que abans de 2010 es posin en marxa prop de 50 nous hotels low-cost a Espanya, fet que configuraria una planta de 180 establiments i 15.000 habitacions amb una previsió de facturació d’entorn als 230 milions d’euros.