‘Les Neiges Catalanes’ franceses entren a competir pel mateix client amb les estacions d’esquí de Catalunya
Amb la temporada alta de l’esquí i les activitats d’hivern de muntanya ja en marxa, les estacions del Pirineu francès del departament dels Pyrénées Orientales (Pirineus Orientals) s’han presentat amb el nom de “Les Neiges Catalanes” per captar clients catalans. Ja fa molts anys que les estacions franceses més properes a Catalunya fan la seva promoció a Barcelona amb aquest nom.
Aquest any, la presentació ha anat a càrrec d’Atout France i és va fer durant la celebració del festival Let’s Snow BCN. Les neus catalanes franceses és un grup de set estacions que agrupen els següents dominis esquiables: Cambra d’Ase (Eina i Sant Pere dels Forcats); Font-Romeu Pirineus 2000; Porté i Pimorent; Els Angles; Formiguera; La Quillana i l’estació nòrdica del Capcir.
Ben comunicades per tren (estacions de Perpinyà i la Tor de Querol), autobús a 1 euro des de Perpinyà i cotxe (túnel del Pimorent), 203 km des de Barcelona i 158 des de Girona, la seva oferta global és força potent amb més de 180 km d’esquí alpí i 250 km d’esquí de fons, més de 100 remuntadors mecànics, 1.250 canons de neu artificial, 340 monitors, 14 escoles d’esquí i 120 km de pistes de raquetes.
No es pot negar que França, que és un destí de primer ordre mundial en el tema de l’esquí, està força preparat. Ho prova el fet de que la promoció l’hagin impulsat molt abans de l’inici de la temporada i que ofereixin, per exemple, un forfet comú per a les sis estacions d’esquí alpí. Naturalment, amb tots els preus dels diferents forfets ja publicats. Entre d’altres avantatges pels esquiadors catalans, el forfet de temporada és ven en línia, però a més, també és a la venda a les oficines d’Atout France a Barcelona, situades a l’Institut Francès.
A més, ofereixen tota la informació, novetats, opcions d’allotjament, etc. en una pàgina web conjunta, www.neigescatalanes.com que posseeix informació en català, castellà, anglès i francès. També al web turístic del departament www.tourisme-pyreneesorientales.com trobem una entrada directe a la informació de les estacions d’esquí i a l’oferta turística global de la muntanya, amb referències, per exemple, al Tren Groc o als balnearis i amb el PDF del dossier de premsa de les estacions.
Desordre i pobre promoció de l’oferta de neu catalana
Aquesta professionalitat contrasta amb la poca iniciativa conjunta de les estacions d’esquí de Catalunya. En el moment de redactar aquesta notícia, la primera setmana de desembre, pràcticament no hi ha cap informació al web de l’Associació Catalana d’Estacions d’Esquí i Activitats de Muntanya (ACEM), www.catneu.cat on no trobem res de les novetats d’aquesta temporada ni dels preus i només hi ha una petita informació de l’estat de la neu realitzat amb un Excel.
El mateix podem dir del web de la Federació Catalana d’Esports d’Hivern, www.fceh.cat. Així, els esquiadors i aficionats a la muntanya han d’anar navegant pels webs de cada estació per tenir informació de la temporada d’enguany.
Tot això, a més, contrasta amb el fet que els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) sí que van presentar, el 15 de novembre, les principals novetats de les estacions d’FGC: La Molina, Vallter 2000, Vall de Núria, Espot i Port Ainé i per això encara és més estrany que tota aquesta informació no estigui pujada en els webs esmentats abans. En canvi sí la trobem al web de l’Asociación de Estaciones de Esquí y Montaña de España, ATUDEM que també té publicades altres notícies de les estacions de Catalunya, com el fet de que Boí Taüll va ser guardonada com la millor estació d’esquí d’Espanya en els World Ski Awards 2018, l´única iniciativa mundial que reconeix l’excel·lència en la indústria del turisme de neu. Precisament aquesta estació també ha estat notícia perquè la Generalitat ha hagut de fer-se càrrec de la seva gestió perquè al mes de novembre l’empresa que la gestionava va renunciar unilateralment al seu contracte de lloguer i a la prestació dels serveis.
El problema de les nostres estacions encara és més greu si pensem que aquí només parlem de Les Neiges Catalanes, però el mateix podríem dir de l’oferta de l’altre gran competidor de les nostres estacions: Andorra.
Sens dubte, ens falta molt camí per fer i més tenint a l’horitzó la candidatura olímpica Pirineus-Barcelona pels jocs d’hivern 2030.
