Les administracions públiques, la taula de salvació de Fitur

El Saló Internacional de Turisme de Madrid, Fitur, fa front a la seva edició més compromesa dels darrers anys, amb caigudes del 17% en el nombre d’expositors directes i del 13% pel que fa a superfície contractada.

S’han acabat els dies d’actuacions de famosos cantants, de baralles pels millors espais d’exposició, de competicions entre les empreses per veure qui presentava l’stand més espectacular. Fins i tot el tradicional “hi anem perquè hi hem d’anar”sembla haver passat a la història ja que algunes de les grans companyies turístiques s’hi han desmarcat.

A 24 hores de l’obertura de portes de la seva 29 edició (del 28 de gener a l1 de febrer) els responsables de Fitur temen que la convocatòria marqui un abans i un després en la cita, un referent del sector des de 1981. De moment els presagis no són massa bons, amb absències destacades com les d’Amadeus, Globalia o Viajes El Corte Inglés.

Són molts els que des de fa temps critiquen a Fitur per la progressiva pèrdua de la seva orientació professional com, en canvi, sí han mantingut fires com la World Travel Market de Londres o la BIT de Milà o l’ITB de Berlín. Però tot i així, en anys de bonança ningú es va atrevir a no tenir-hi presència com si ha succeït enguany.

Els qui sí han refermat la seva incondicional confiança en la fira són les entitats públiques de promoció turística que repeteixen les inversions dels darrers anys i continuen monopolitzant pavellons sencers del recinte d’Ifema.

Caldrà veure a més, quina és la incidència pel que fa al nombre de visitants, encara que en aquest cas la mesura de l’èxit no serà tant la xifra total si no la qualitat dels i la capacitat de compra o negociació que tinguin els que hi acudeixin.